Avui, 14 d’abril, és el Dia de la República. Sovint et trobes amb persones que políticament es defineixen com a republicanes, i amb això sembla que ja estigui tot dit. Em sembla bé però, francament, que ho faci un demòcrata convençut em sembla més aviat sobrer. Que un demòcrata es defineixi com a republicà ho considero una redundància, i per això alguns no tenim costum de definir-nos com a republicans, perquè manifestant-nos com a demòcrates en tenim ben bé prou. A més a més, la república no necessàriament comporta la democràcia. D’exemples de repúbliques no democràtiques en sobren i, per tant, definir-se com a republicà no queda al meu entendre prou clar.
Però si l’alternativa a la república és la monarquia, és a dir, el monopoli de la cúpula de l’estat per part d’una família, no crec que ningú pugui defensar amb arguments sòlids que el sistema monàrquic sigui gaire democràtic. La democràcia pressuposa o hauria de pressuposar, entre altres requisits, l’elecció dels governants i, òbviament, també la del cap d’estat. O potser, repeteixo, algú pot defensar que la institució monàrquica, és a dir, passar-se el càrrec de cap d’estat de pares a fills, té quelcom a veure amb la democràcia? Queda entès que tot i que no tots els republicans són demòcrates, un demòcrata només pot ser republicà. Per tant, posats a triar una definició política, millor definir-se com a demòcrata que com a republicà. Amb permís dels meus amics republicans, és clar.
Però si l’alternativa a la república és la monarquia, és a dir, el monopoli de la cúpula de l’estat per part d’una família, no crec que ningú pugui defensar amb arguments sòlids que el sistema monàrquic sigui gaire democràtic. La democràcia pressuposa o hauria de pressuposar, entre altres requisits, l’elecció dels governants i, òbviament, també la del cap d’estat. O potser, repeteixo, algú pot defensar que la institució monàrquica, és a dir, passar-se el càrrec de cap d’estat de pares a fills, té quelcom a veure amb la democràcia? Queda entès que tot i que no tots els republicans són demòcrates, un demòcrata només pot ser republicà. Per tant, posats a triar una definició política, millor definir-se com a demòcrata que com a republicà. Amb permís dels meus amics republicans, és clar.
3 comentaris:
Quan ja fa molts anys -segles- era difícil concebre un Estat sense monarquia les anomenades monarquies parlamentaries foren una bona solució per al desenvolupament de les idees liberals. El problema sempre va ser el monarca que es resistia a deixar la Soberania al poble i volia mantenir les seves quotes de poder, sobretot en casos com el d'Espanya. En una època alguns reis van intentar ser demòcrates i funcionar com a senzills àrbrits polítics, com fou el cas d'Amadeu de Saboia. El pobre, però, va haver de marxar i abdicar per considerar els espanyols inútils per a la cosa pública. Així va acabar la Primera República...
Una república, com dius és un sistema democràtic però hi ha molta gent que identifica república amb govern només d'esquerres oblidant que durant la segona República Espanyola van haver governs tant de dretes com d'esquerres. Només és fixen el final, la GCE.
Galderich i Jordi,
D'acord, però mantenir en ple segle XXI això de la monarquia sembla una broma de mal gust.
Publica un comentari a l'entrada