Catalunya és d’esquerres?

Molt sovint es diu que Catalunya és un país d’esquerres però jo no m’ho he acabat de creure mai. La meva impressió és que Catalunya no és tan d’esquerres com ens diuen alguns politòlegs, tot i que reconec que no estic preparat per rebatre la seva afirmació amb dades tècniques. Només puc respondre des de la pura intuïció i l’observació d’un inexpert com jo que veu el que hi ha al seu voltant. Per tant, el meu punt de vista sorgeix d’una posició molt allunyada de la ciència política reglada. Tot i donant per fet que per a alguns puristes de la ciència política això potser ja em desqualifica per donar la meva opinió, m’arrisco i l’expresso igualment.

A Catalunya hi ha molta gent d’esquerres, sí, i segurament les esquerres fan bastant més soroll mediàtic que les dretes, fins al punt que, vist des de fora, podria semblar que Catalunya està formada, majoritàriament, per una societat d’esquerres. Però, repeteixo, la meva sensació és que la majoria dels catalans no en són, d’esquerres. Perquè si fos tan clar que Catalunya es d’esquerres potser no hi hauria governat la dreta, incloent algunes majories absolutes, durant vint-i-cinc dels trenta-tres anys que portem de democràcia. Perquè suposo que a aquestes alçades ningú dubta que el primer partit polític de Catalunya, Convergència, és un partit de dretes, oi?

Si Catalunya fos un país d’esquerres, els governs d’esquerres, fos amb la combinació política que fos, haurien governat durant més temps que els set anys escassos que ho han fet. Això és almenys el que diu el sentit comú. I després de les experiències dels governs tripartits tot indica que han quedat poques ganes de repetir la fórmula, si més no a curt termini. Perquè sigui de dretes o d’esquerres la gent té memòria, i aquells governs d’esquerres no van deixar massa bon record. De fet, estarem uns quants anys pagant-ne les conseqüències. Catalunya és d’esquerres? No ho crec pas.