Impunitat institucional

(Dibuix: El País)

No ens hauria de sorprendre que Francisco Pérez de los Cobos sigui definit per alguns com un fatxa. El que ens hauria de sorprendre és que no ho fos. És evident que vist des d’una òptica democràtica l’actual president del Tribunal Constitucional d’Espanya té allò que en podríem dir un perfil polític del tot inadequat, però té tot el sentit que el PP l’hagi escollit precisament a ell i no a un altre. El seu nomenament només és el resultat d’una legislació poc homologable amb la d’una democràcia comme il faut. Al TC espanyol no es busca objectivitat i neutralitat política sinó una obedient afinitat ideològica. Per tant, no ens hauria d’escandalitzar que el president d’aquest organisme, que per motius obvis se suposa que hauria de ser neutral, hagi estat militant del PP fins fa quatre dies. Tampoc ens hauria de sorprendre que hagi escrit un llibre on deixa els catalans a l’altura del betum, un llibre que hauria pogut signar perfectament el seu pare, un destacat líder de Fuerza Nueva. Amb aquests antecedents tampoc ens hauria de cridar l’atenció que aquest personatge s’hagi dedicat a insultar i desqualificar els nacionalistes catalans que, òbviament, no pensen com ell. Des del seu punt de vista ell no ens insultava sinó que només feia mèrits davant del seu partit per esdevenir president del TC, i ara ja ho és. Objetivo cumplido. Aquest lamentable episodi és una més de les moltes conseqüències nefastes d’una transició política molt defectuosa, un nou exemple de les mancances democràtiques que pateix Espanya. Esperem que una Catalunya independent no caigui en aquesta mena d’escàndols i, mentrestant, cada dia resulta més evident que amb personatges així moltes sentències del TC són i seran paper mullat.