Debat nacional vs. debat social

Preocupa el present, i el futur potser encara preocupa més. S’ha de ser realista i admetre que, amb la independència, els problemes de Catalunya no desapareixerien de sobte, tot i que molts pensem que la independència ajudaria a resoldre’ls. Quan els escèptics sobre aquest procés es pregunten quin país tindríem se’ls ha de respondre que això dependrà de qui ens governi, és a dir, de qui guanyi les eleccions que, òbviament, en una Catalunya independent es continuarien celebrant regularment, tal com passa ara.

Els catalans discutim sovint sobre quin debat ha de ser prioritari, si el nacional o el social. La resposta és ben senzilla: cap i tots dos. Es poden mantenir dos debats alhora i, si molt m’apureu, més de dos i tot. Per tant, la pregunta que es fan alguns sobre quin dels dos debats és el que ens convé prioritzar està mal plantejada. La prioritat del debat social sobre el debat nacional l’acostumen a plantejar aquells que tenen dubtes sobre la independència, i així eviten definir-se sobre el debat nacional. Els serveix també per guanyar temps i intentar frenar el procés. Però no se’n sortiran.

El debat nacional sobre si marxem o ens quedem només el farem una vegada i l’ocasió s’ha d’aprofitar, perquè si no ens en sortíssim ara hauríem d’esperar anys per tornar-lo a plantejar. El debat social que reclamen alguns com a prioritari es fa contínuament a tots nivells, i s’intensifica cada quatre anys abans de les eleccions. És llavors quan decidim quin país volem, i qui rep l’encàrrec de governar intenta organitzar la societat segons el seu ideari polític. L’esquerra ja ha tingut ocasió de fer-ho. La dreta, també. Insisteixo, sense deixar de banda el debat social, ara toca discutir si marxem, quan i com.