Tenim l’adversari també a dins

Segueix la comèdia, que no el debat, sobre el text de la pregunta. I ho titllo de comèdia perquè la majoria de catalans sabem perfectament que el dret a decidir és per decidir si marxem o ens quedem i, per tant, el text de la pregunta no es pot allunyar gaire d’un “Independència, sí o no”. Però cada dia surten polítics que mitjançant giragonses semàntiques intenten confondre el personal amb l’objectiu, mai declarat, que fracassi el procés. És molt lleig fer veure que hi estàs a favor, a favor d’anar a votar, mentre d’amagat actues a la contra. Així, ara que toca mullar-se resulta que la consulta a més de clara ha de ser inclusiva, quan tots saben que no es poden demanar impossibles.

Alguns comencem a estar preocupats. A aquest pas ens carregarem el procés democràtic nosaltres solets, i quan dic nosaltres vull dir els catalans. Si els Borbón, Rajoy, Rubalcaba, Duran, Herrera, Navarro, Sánchez-Camacho i companyia acaben fent descarrilar el procés sense ni baixar de l’autocar no podrem evitar que, mentre a ells se’ls escapa el riure per sota el nas, a aquells que volem votar ens quedi cara de gamarús. Alerta doncs, per exemple, amb alguns consellers i alts càrrecs de la Generalitat que, simulant que treballen units amb el president que els va nomenar, fan el joc polític contrari des de dins.

Recentment la consellera Ortega va dir que la consulta no es podria fer abans d’un any. A veure, després de més de tres dècades organitzant votacions, tan complicat és organitzar aquesta, que es necessiti un any per preparar-la? Tot i que aquí hi torno a veure la mà llarga de Duran, determinades actituds obstruccionistes des de dins no són acceptables, i s’han de denunciar. Cada dia està més clar que Iniciativa i Unió no estan per votar sobre la independència sinó només sobre aspectes folklòrics menors de les relacions entre Catalunya i Espanya. Hi tenen tot el dret, però no cal que segueixin enredant. I, com a mínim, se’ls ha d’exigir que no entorpeixin.