.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 11 de novembre de 2013

Exhibicionisme obscè

Com cada any per aquestes dates han tornat a sortir les llistes de les persones més riques del món i, de retruc, d’Europa, d’Espanya i de Catalunya. Hi ha qui considera que el més ric només és el que té més diners. Són aquella mena de persones que senten una morbosa admiració per la gent rica en diners només pel fet de ser-ho, al marge de la seva vàlua i trajectòria personal i del camí que hagin seguit per arribar a formar part del club dels més rics. Sense oblidar que es pot ser molt més ric encara considerant altres paràmetres al marge dels diners. Sigui com sigui, tenint en compte com està el món i les necessitats bàsiques de la població que no es cobreixen, presumir de sortir en aquestes llistes ho trobo d’un exhibicionisme francament obscè.

És un error valorar la persona en termes del que té i no del que és. El que tens potser ni tan sols has fet cap mèrit per tenir-ho, com és el cas, per exemple, de les grans fortunes familiars que es transmeten per herència. El que tens, avui ho tens i demà potser ja no ho tens. En canvi, el que ets no t’ho pot prendre ningú. Però és clar, com es pot fer un rànquing sobre el que ets? Quins aspectes s’haurien de valorar? Qui el consideraria d’interès? Com que en la nostra societat l’exhibicionisme és un valor en alça, la conclusió és que la llista dels més rics és més fàcil de col·locar al mercat. L’exhibicionisme ven, i potser també per això Telecinco té molta més clientela que La 2.