No us conformeu apagant-lo, traieu-li la bateria!

L’altre dia parlàvem de l’escàndol provocat per l’espionatge telefònic que els americans sotmetien als alemanys que, juntament amb els britànics, són els socis europeus de confiança dels Estats Units. Després s’ha sabut que, en aquest negoci, els britànics també fan de les seves, i al final va anar quedant clar que tothom espia el veí. Ens estàvem espiant entre nosaltres mateixos i no ho sabíem. O almenys els que ho sabien feien veure que ho ignoraven. Alguns donaven la culpa als americans d’espiar els governants espanyols, i altres diuen que eren els serveis secrets espanyols que espiaven el seu propi govern i passaven les informacions obtingudes als americans, amb l’anuència o no dels propis espiats (això encara no està clar).

Fa uns dies el cap dels espies espanyols va comparèixer al Congreso de los Diputados d’Espanya. A la sortida va dir que en un 99.9 per cent estava en situació d’assegurar que els americans no havien espiat Rajoy. Bé, estic segur que aquell militar ens volia tranquil·litzar, però ell sabrà perquè es va reservar un marge del 0.1 per cent. Jo només ho puc intuir. Sigui com sigui, ens hauria de preocupar que els nostres governants estiguin sotmesos a espionatge, però no ens hauria de preocupar menys que ens espiïn a nosaltres o a qualsevol altre ciutadà honrat.

No ens hem pas d’obsessionar més del compte però, constatant que en qüestions d’espionatge aquí tothom fa el que pot, us recomano que, segons on aneu, no només apagueu el mòbil sinó que també li tragueu la bateria. Em diuen persones que hi entenen que, encara que el mòbil estigui apagat, segueix donant senyal de la seva posició geogràfica, i segons on aneu potser no us convé que se sàpiga. Penso, per exemple, que feu una visita discreta a un client de la competència i no us interessa que els vostres competidors se n’assabentin.