.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 15 de juliol de 2014

"Atur, emprenedors i administracions públiques"

El meu article de La Veu de l'Anoia. En la versió paper el trobareu a la pàgina 6 del nº 1.660, de l'11 de juliol de 2014.

***

Atur, emprenedors i administracions públiques

Hi ha dirigents polítics que pensen que la disminució de l’atur ha de passar, necessàriament, per l’augment de funcionaris. Ara em ve a la memòria que en un viatge que vaig fer fa uns anys a Extremadura (Espanya), on la taxa d’atur acostuma a ser sempre la més alta de l’Estat, em va sobtar la gran quantitat de persones amb sou públic que, literalment, cobraven per no fer res. Un exemple: si un museu necessita tres vigilants per planta, i en vaig visitar uns quants, allà n’hi havia vuit.

El govern assegura que després de set anys de passar-les molt magres la situació econòmica del país es troba ja ben encarrilada cap el cercle virtuós, però la majoria dels ciutadans encara no ho hem notat. Les xifres canten, i la realitat és que la taxa d’atur no baixa significativament. A causa de la manca de perspectives laborals els immigrants es veuen forçats a tornar als seus països d’origen, i les persones més preparades d’aquí continuen marxant a l’estranger en busca de noves oportunitats. Fruit d’aquests moviments migratoris la població que busca feina disminueix, i això pot emmascarar les estadístiques d’atur.

La creació de llocs de treball productius és encara una utopia, i els pocs que es creen són d’una qualitat tan ínfima en termes de temporalitat, retribució, horari i condicions laborals que, per poc sensible que un sigui en aquests temes, produeix vergonya aliena. Tenim també les dades d’uns termòmetres socials molt significatius: Càritas i Creu Roja cada dia han d’atendre més persones necessitades.

Amb un panorama tan desolador els nostres dirigents polítics s’omplen la boca amb la bondat de l’emprenedoria. Avui en dia gairebé totes les administracions públiques tenen els seus departaments d’emprenedoria, ben farcits d’apòstols i funcionaris als que mai se’ls ha passat pel cap emprendre un negoci propi. Això sí, ens asseguren que tots ells són uns grans experts en emprenedoria.

A casa nostra crear una empresa és tota una aventura. Segons l’informe “Doing Business” del Banc Mundial, Espanya és el país 142 de 189 en facilitat per crear empreses, el pitjor país d’Europa per als emprenedors. Canvien els governs però tot segueix igual. Se’ns promet regularment la finestreta única que resoldrà el problema però tot queda en simples promeses electorals. Amb aquesta realitat, el discurs polític de l’emprenedoria és erroni, perquè es parla més de donar subvencions que de suprimir burocràcia. L’emprenedor no vol ajuts, només necessita que l’administració no li compliqui la vida.