El meu article de La Veu de l'Anoia. En la versió paper el trobareu a la pàgina 6 del nº 1.662, del 25 de juliol de 2014.
El passat cap de setmana va tenir lloc el congrés extraordinari del PSC. El PSC és un partit que no ha deixat mai de ser la franquícia catalana del PSOE, amb una dependència de facto que després d’aquest congrés encara ha quedat més reforçada. Si recordem el que deien els diaris de diumenge passat queda ben clara aquesta dependència reforçada del PSC respecte del PSOE. A banda del discurs del nou líder del partit que comentaré més endavant, quins van ser els dos gran protagonistes del congrés del PSC? En segon lloc, Pedro Sánchez, el nou líder dels socialistes espanyols, i com a protagonista indiscutible la seva mentora, Susana Díaz, presidenta d’Andalusia i líder de facto del PSOE. Què van dir aquests personatges en els seus discursos? Bàsicament dues idees. La primera: que del dret a decidir dels catalans, res de res. En aquest context cal destacar una de les afirmacions de Sánchez: “És mentir als catalans identificar la independència amb la llibertat”. Ho va dir sense posar-se vermell. La segona idea va ser la promesa d’un federalisme que a Espanya no té cap suport popular, ni disposa del suport parlamentari necessari per posar-lo negre sobre blanc.
El discurs d’Iceta va ser el record nostàlgic d’uns temps passats molt brillants pels socialistes catalans, quan governaven la majoria dels grans ajuntaments i les riques diputacions. Els noms que va anar recordant són més història passada que un futur molt incert. Això sí, va posar molt èmfasi recordant que el PSC està a favor d’una consulta legal i acordada a Catalunya. De legal ho serà, sens dubte, tot i que encara està per decidir si s’utilitzarà la legalitat internacional, l’espanyola o la catalana. Ara bé, que sigui acordada amb l’Estat espanyol no és que sigui difícil sinó que és impossible: si fos acordada, la pregunta que se sotmetria a votació no seria la que toca, i si es fa la pregunta que toca de consensuada amb Espanya no ho serà mai. Espanya no és el Regne Unit.
Per acabar, un breu apunt sobre la composició de la nova executiva del PSC basant-me en les notes biogràfiques facilitades pel partit. Resulta decebedor constatar que pràcticament cap dels seus membres ha treballat mai en el món real de l’empresa privada. Com es pot pretendre governar un país amb eficàcia i eficiència sense conèixer de primera mà el món de l’empresa privada? D’aquestes mancances, Iceta, que el mes vinent complirà 54 anys, n’és el millor exemple: gaudeix ininterrompudament de càrrec polític i/o públic des que en tenia divuit.
***
El PSC, més PSOE que abans
El passat cap de setmana va tenir lloc el congrés extraordinari del PSC. El PSC és un partit que no ha deixat mai de ser la franquícia catalana del PSOE, amb una dependència de facto que després d’aquest congrés encara ha quedat més reforçada. Si recordem el que deien els diaris de diumenge passat queda ben clara aquesta dependència reforçada del PSC respecte del PSOE. A banda del discurs del nou líder del partit que comentaré més endavant, quins van ser els dos gran protagonistes del congrés del PSC? En segon lloc, Pedro Sánchez, el nou líder dels socialistes espanyols, i com a protagonista indiscutible la seva mentora, Susana Díaz, presidenta d’Andalusia i líder de facto del PSOE. Què van dir aquests personatges en els seus discursos? Bàsicament dues idees. La primera: que del dret a decidir dels catalans, res de res. En aquest context cal destacar una de les afirmacions de Sánchez: “És mentir als catalans identificar la independència amb la llibertat”. Ho va dir sense posar-se vermell. La segona idea va ser la promesa d’un federalisme que a Espanya no té cap suport popular, ni disposa del suport parlamentari necessari per posar-lo negre sobre blanc.
El discurs d’Iceta va ser el record nostàlgic d’uns temps passats molt brillants pels socialistes catalans, quan governaven la majoria dels grans ajuntaments i les riques diputacions. Els noms que va anar recordant són més història passada que un futur molt incert. Això sí, va posar molt èmfasi recordant que el PSC està a favor d’una consulta legal i acordada a Catalunya. De legal ho serà, sens dubte, tot i que encara està per decidir si s’utilitzarà la legalitat internacional, l’espanyola o la catalana. Ara bé, que sigui acordada amb l’Estat espanyol no és que sigui difícil sinó que és impossible: si fos acordada, la pregunta que se sotmetria a votació no seria la que toca, i si es fa la pregunta que toca de consensuada amb Espanya no ho serà mai. Espanya no és el Regne Unit.
Per acabar, un breu apunt sobre la composició de la nova executiva del PSC basant-me en les notes biogràfiques facilitades pel partit. Resulta decebedor constatar que pràcticament cap dels seus membres ha treballat mai en el món real de l’empresa privada. Com es pot pretendre governar un país amb eficàcia i eficiència sense conèixer de primera mà el món de l’empresa privada? D’aquestes mancances, Iceta, que el mes vinent complirà 54 anys, n’és el millor exemple: gaudeix ininterrompudament de càrrec polític i/o públic des que en tenia divuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada