.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 25 de juliol de 2014

Un 10 per a la cambrera del 103 de Santaló

És només una petita anècdota però em ve de gust explicar-la perquè és un bon exemple de com algunes persones tenen molt clar com en un món tan competitiu com el nostre el concepte “servei al client” s’ha de traduir a la pràctica. Això que explico ens va passar ahir mateix, dijous 24 de juliol, poc abans de les vuit del vespre. Érem deu persones que vam decidir anar a seure una estona a la terrassa del 103 de Santaló, un restaurant que ja coneixia perquè hi havia anat a dinar diverses vegades. Bé, el fet és que la cambrera, molt eficient, ens va ajuntar dues taules per tal que hi cabéssim tots, i vam començar a demanar-li les begudes. Ella anava prenent nota fins que una persona li va demanar un Cacaolat. La cambrera li va dir que ho sentia, que de Cacaolat no en tenia, i potser li va proposar alguna beguda alternativa. La clienta, però, li va dir que li estranyava molt que no tinguessin Cacaolat, i algú altre també es va afegir a la reivindicació i va mencionar que tampoc entenia que en un local com aquell no tinguessin Cacaolat, sent una beguda tan clàssica d’aquí i amb tanta història al darrere. La cambrera es va disculpar dient que ho sentia molt, però que de Cacaolat no en tenia perquè "se’ls havia acabat". Llavors no ens va quedar clar si realment se’ls havia acabat o és que en aquell establiment el Cacaolat simplement no el tenien en oferta. El fet és, però, que al cap d’uns minuts la cambrera va aparèixer amb un somriure als llavis portant un Cacaolat. A preguntes nostres, que la vam felicitar per la seva eficiència, ens va dir que havia anat a buscar-lo al bar del costat, on sí que en tenien. Amb aquest gest la cambrera es va guanyar la simpatia dels seus deu clients, i potser a partir d’aquesta petita anècdota l’establiment també en traurà la conclusió que a Catalunya de Cacaolat se n’ha de tenir. I ja que hi som deixeu-me dir també que el 103 de Santaló, un local on sempre m’hi he trobat a gust, potser decidirà incloure la llengua pròpia de Catalunya en les seves xarxes socials, que ara estan exclusivament en espanyol. Per cert, vull aclarir que la nostra simpàtica cambrera era sud-americana.

3 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Gràcies Miquel per publicar coses així. Primer, donat sempre és d'agrair llegir aquesta classe de situacions. En segon lloc, malgrat tot, la darrera frase és molt pertinent. I tercer, donat que efectivament, és una mesura molt simple i efectiva i que, amb la seva difusió, espero que l'exemple s'estengui.

Clidice ha dit...

D'això se'n diu professionalitat. Més ho hagués estat encara si no hagués dit res i l'hagués anat a buscar i servit. Ningú no se n'hauria adonat ... i és el que se sol fer en aquests casos. L'experiència en un local ha de ser fluida, el client ha de passar una estona agradable sense ni adonar-se del lloc, del personal ni del que hagi pres. Només ha de ser feliç.

I no és ben bé una crítica, sinó que han estat una pila d'anys en el món de la restauració.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Exacte, per això ho he fet ;-)

Clidice,
Segur que tu ho saps molt millor que jo ;-)