.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 11 d’agost del 2014

Amb limitació de mandats no hi hauria cas Pujol

(Foto: El Mundo)

Aquells que em llegiu des de fa temps sabeu que ho he reivindicat sovint: introduir la limitació de mandats en tots els nivells polítics de l’administració, des de l’alcalde fins el president del govern, és un imperatiu tan urgent i necessari que resulta indispensable no ajornar-lo més. Com diria aquell, it’s a must. Amb la limitació de mandats es facilita la renovació de la classe política dirigent i, en el pitjor dels casos, si el poble és tan ruc com per haver escollit un bandarra com a governant, tens garantit que en un màxim de vuit anys aquell impresentable ja no hi serà.

Si ens centrem en un exemple molt actual m’atreviria a dir que amb limitació de mandats no hi hauria hagut el cas Pujol o, d’haver-se produït, hagués tingut un abast molt menor. Més. Amb limitació de mandats és poc previsible que a Convergència s’hagués gosat organitzar una successió política en clau familiar, del metge Jordi al veterinari Oriol, com si el nostre país fos una Corea del Nord qualsevol. Amb limitació de mandats les llumeneres convergents no haurien tingut temps de vendre aquesta moto a la soferta militància convergent, massa acostumada a respondre sí, bwana a qualsevol proposta provinent del seu líder.

11 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Tens raó, seria una bona mesura per limitar, també, la possible corrupció. De cap a la nova constitució!

Miquel Saumell ha dit...

Gemma,
Sí, però fixa't que CAP partit amb representació parlamentària ha mostrat interès en relacionar una cosa amb l'altre, i és que, en el fons, en la limitació de mandats no hi creuen, suposo que perquè TOTS tenen coses a amagar.

Lluis ha dit...

No és questió de la durada dels mandats, sinó, de la independència informativa. Sempre tenen que ser els mitjans independents de fora els que destapin els casos de Corrupció. No em crec que els nostres no els coneguin. Lluis

Miquel Saumell ha dit...

Lluís,
Sense discrepar del que dius, convindràs amb mi que si no hi ha limitació de mandats als presumptes delinqüents encara els ho posem més fàcil.

Didac ha dit...

El Luis té raó. L´important no és la durada dels càrrecs, sinó l'eficàcia de les conseqüències amb els corruptes. Si hagués un polític eficaç i honrat, per mi podia ser 100 anys. Hauríem d´exigir ¡CORRUPCIÓ 0!

Miquel Saumell ha dit...

Dídac,
"Corrupció 0", és clar que sí, però com que ens agradi o no la corrupció és consubstancial amb la condició humana, s'ha de tocar de peus a terra i fer propostes pràctiques per evitar-la o, si menys no, per reduir-ne els efectes. Per això insisteixo: limitació de mandats per a tothom, des del cap d'estat... ;-) ...fins a l'alcalde del poble més petit de Catalunya.

Dídac ha dit...

Miquel, la teva proposta no és efectiva. Només serviria per convertir els 4 anys en una cursa per delinquir més que l´anteior. És més efectiu i més pràctic apartar els corruptes tan aviat com es coneguin las seves malifetes (al dia, el mes, l´any...) Això els allunyaria directament dels llocs públics (no és obligatori per ningú dedicar-se a la política). I, per suposat, 1er que tornin tot el robat i, una vegada retornat tot, el judici i una pena exemplar, més alta per l'agreujant de haver enganyat al Ciutadà.

Lluis ha dit...

Estic amb el Dídac. Més important que els anys es la mà ferme amb els corruptes

Miquel Saumell ha dit...

Dídac, Lluís,

Em sembla que la teoria tots la tenim clara, però l'aplicació pràctica de la teoria potser no tant. Els que haurien d'elaborar la normativa són els mateixos partits i diputats, i deuen pensar una normativa massa estricta se'ls podria girar en contra.

El fet és que els parlaments ibèrics estan plens de diputats imputats, i són de tots els colors polítics. Em sembla que el valencià en té una dotzena; el català uns quants menys. I, mentrestant, els partits que tenen a les seves mans posar-hi remei, no fan res més que grans declaracions que no porten enlloc.

Un diputat català, Falcó, que no va voler plegar en ser imputat, s'ha estat set anys a la corda fluixa i, al final, la justícia ho ha arxivat tot; mirant-ho des del final de la història, hagués estat molt injust expulsar-lo sense estar condemnat.

I és evident que el lladre hauria de tornar tot el que ha robat, però el fet és que, dissortadament, això no acostuma a passar. En fi, el tema resulta força interessant i té moltes variants a considerar. Us agraeixo les vostres aportacions.

Dídac ha dit...

El tinc clar. Si el Mandat es limités a 4 anys, hauríem 8 "Cas Pujol" en lloc d´un. O és que creus que ara sense Pujol no hi ha "mossegada"? Crec que si tenim menys diputats imputats és perque es reparteix menys, no ens enganyem.

Miquel Saumell ha dit...

Dídac,
El que jo cregui té poca importància, però segur que estaràs d'acord amb mi que per molt que Pujol & family hagin defraudat d'això no se'n pot treure la teva conclusió, de la mateixa manera que sobre el robatori associat als EROs d'Andalusia jo no en trec la conclusió que tots els socialistes, comunistes i sindicalistes siguin uns bandarres. Con diuen a ses illes, per tot hi ha de tot ;-)