.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 22 de gener de 2015

Espanya: tots contra un

(Dibuix: El Mundo)

Primer t’ignoraran, després se’n riuran de tu i, per últim, t’atacaran. Llavors hauràs guanyat (Gandhi). Aquesta frase ens va molt bé per entendre la reacció que, sobre el fenomen Podemos, han tingut i tenen els partits que han governat l’Espanya suposadament democràtica, és a dir, els dos partits que s’han alternat en el govern de l'estat a partir de la mort de Franco. Un incís: els lectors habituals d’aquest blog no ignoren que sobre si Espanya és una democràcia amb tots els ets i uts sempre hi poso un interrogant, i d’aquí l’adverbi suposadament. Però com que d’això ja en parlo sovint, per no cansar el lector avui no m’hi estendré.

Superada definitivament la primera fase (primer t’ignoraran) els coneguts com a partits de la casta -una definició que no m’acaba de convèncer- es troben ara entre la segona fase (després se’n riuran de tu) i la tercera (i, per últim, t’atacaran). Diguem-ho clar, per poc que un s’hi fixi cada dia que passa hi ha menys dubtes que el fenomen Podemos acabarà capgirant de cap a peus la manera de fer política a Espanya. Quan els problemes es deixen podrir com s’han deixat podrir, i quan davant de la corrupció generalitzada l’única reacció dels dirigents polítics ha sigut mirar cap a una altra banda, estava cantat que tard o d’hora la gent acabaria esclatant. I això és exactament el que reflecteixen les excel·lents perspectives electorals del fenomen Podemos.

Tot i que els costa reconèixer-ho obertament, els dirigents dels partits de la casta comencen a estar molt preocupats amb Podemos. I fan bé d’estar-ho perquè, si no es preocupessin, només demostrarien que encara són més ineptes del que semblava. El dibuix reproduït a dalt reflecteix una mena de coalició de facto anti Podemos que fins no fa gaire semblava mig embastada pels dos principals partits polítics espanyols. Ara, però, em temo que aquesta coalició ja no seria suficient per aturar el fenomen. Si diumenge a Grècia guanya Syriza i Alexis Tsipras esdevé el nou primer ministre, PP i PSOE ja es poden anar preparant per a assistir més aviat que tard a un fenomen similar a Espanya. I des de la meva gens amagada aversió política a Podemos, no em fa res admetre que PP i PSOE s’ho tindran ben merescut!

2 comentaris:

Jordi ha dit...

PPsoe han fet una societat a la seva mida i governen per a uns pocs més a munt i per a ells. Imagino que la trobada que van fer un parell d'ex-presidents amb el de Podemos ha servit per explicar-li que mana aquí i "a veure com arreglem això".

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
En democràcia les coses sempre s'arreglen votant.