.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 14 de gener del 2015

No em representen

(Foto: ABC)

En temps de grans mobilitzacions populars a Catalunya avui en dia són molts els que han perdut la confiança en els partits polítics, i hi ha qui només se sent políticament representat per les entitats privades que les organitzen. Doncs bé, tot i admetent que en termes de ciència política algú potser pot pensar que sóc massa clàssic, haig de dir que políticament parlant i en termes de país a mi només em representa el Parlament de Catalunya. Els meus únics representants polítics són els 135 diputats del Parlament. Ningú més.

Així, amb tot el respecte i admiració per les entitats que des de fa tres anys organitzen les mobilitzacions populars de Catalunya, haig de dir també que aquestes entitats a mi no em representen. Estant molt d’acord amb la tasca que fan, em permeto recordar que aquestes entitats només representen a les persones que hi estan afiliades. Per tant, no poden pretendre representar “els catalans”. De catalans n’hi ha de tota mena, i de vegades sembla que alguns volen transmetre el fals missatge que els catalans tenim un pensament únic, i a mi els pensaments únics em generen angúnia.

No m’agrada gens que dirigents d’organitzacions privades facin reivindicacions polítiques “en nom del poble català”. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural tenen la força que tenen, que és molta i me n’alegro, però només representen els seus afiliats. Algú potser pot pensar que sóc un mal català però el fet és que, tot i ser convençudament partidari d’una Catalunya independent, no sóc soci d’Òmnium ni de l’ANC. Per tant, ni Muriel Casals ni Carme Forcadell em representen.

4 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Totalment d'acord.

Galderich ha dit...

Tal qual.

A veure si els partits acaben de fer el ridícul fent càlculs electorals en funció dels escons que els donen i es posen a fer feina de debò.

El contrari, com podem observar, és crear confuncionis.

Jordi ha dit...

És evident que representen una part de la població però, donat que els partits tradicionalment s'han oblidat dels que volem la independència, com a mínim serveix per fer pressió i per recordar que hi ha qui vol seguir endavant.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel, Galderich, Jordi,
Gràcies, em sembla que anem bastant d'acord.