No em representen

(Foto: ABC)

En temps de grans mobilitzacions populars a Catalunya avui en dia són molts els que han perdut la confiança en els partits polítics, i hi ha qui només se sent políticament representat per les entitats privades que les organitzen. Doncs bé, tot i admetent que en termes de ciència política algú potser pot pensar que sóc massa clàssic, haig de dir que políticament parlant i en termes de país a mi només em representa el Parlament de Catalunya. Els meus únics representants polítics són els 135 diputats del Parlament. Ningú més.

Així, amb tot el respecte i admiració per les entitats que des de fa tres anys organitzen les mobilitzacions populars de Catalunya, haig de dir també que aquestes entitats a mi no em representen. Estant molt d’acord amb la tasca que fan, em permeto recordar que aquestes entitats només representen a les persones que hi estan afiliades. Per tant, no poden pretendre representar “els catalans”. De catalans n’hi ha de tota mena, i de vegades sembla que alguns volen transmetre el fals missatge que els catalans tenim un pensament únic, i a mi els pensaments únics em generen angúnia.

No m’agrada gens que dirigents d’organitzacions privades facin reivindicacions polítiques “en nom del poble català”. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural tenen la força que tenen, que és molta i me n’alegro, però només representen els seus afiliats. Algú potser pot pensar que sóc un mal català però el fet és que, tot i ser convençudament partidari d’una Catalunya independent, no sóc soci d’Òmnium ni de l’ANC. Per tant, ni Muriel Casals ni Carme Forcadell em representen.