.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 9 de gener de 2015

L’oportunisme d’un alcalde

(Foto: El Periódico)

Dissortadament hi ha personatges polítics que sempre estan a punt per intentar treure rendiment polític de les desgràcies alienes. No és la primera vegada que passa i segur que no serà l’última. Xavier García és l’actual alcalde de Badalona. Li queden quatre mesos de mandat i com que se suposa que intentarà ser reelegit deu pensar que per mirar de fer-se amb un grapadet de vots val tot. I no, no tot val. No val barrejar un atemptat terrorista a Paris perpetrat per dos francesos (repeteixo, francesos), amb el resultat de dotze periodistes i policies morts i uns quants de ferits, tots ells també francesos, amb la gens dissimulada deriva xenòfoba i racista d’un alcalde que abans d'ahir es va tornar a posar en evidència en el seu compte de Twitter.

Observo també que l’alcalde de Badalona em té blocat a Twitter. Hi té tot el dret, faltaria més. De fet, per mi és tot un honor descobrir que un personatge com Xavier García m’hagi blocat. Haig de dir, però, que és la primera vegada que em bloquen a Twitter. Segurament Xavier García té els seus motius per fer-ho, però el repto a que em demostri que una opinió meva, només una, justifiqui la seva acció de censura. L’alcalde de Badalona es posa en evidència bloquejant els que el critiquen, polítics i no polítics. Sembla que no ho pugui evitar, a la mínima que pot l’alcalde García treu a passejar la bèstia antidemocràtica de la censura franquista.

Als assassins d’abans d’ahir tampoc els agradaven gens les vinyetes publicades al Charlie Hebdo, i ho van intentar resoldre a la seva manera, és a dir, matant i ferint a un munt de gent. També porten la censura a l’ADN. Ep, no estic comparant un assassinat amb el bloqueig d’un compte de Twitter, només estic comparant la voluntat de censurar allò que no agrada escoltar, veure o llegir. Qui censura a Badalona és l’alcalde que fa pocs mesos justificava que un alt càrrec del seu ajuntament prohibís cantar L’estaca. Qui censura és l’alcalde que anul·la determinades conferències de caire massa catalanista. Qui censura és, en definitiva, l’alcalde que sempre intenta amagar determinades opinions no coincidents amb la seva o amb les del seu partit.

Xavier García deu pensar que per intentar fer-se amb quatre vots a Badalona tot val, i no és la primera ni la segona vegada que aprofita desgràcies alienes per actuar així, despertant les baixes passions dels seus potencials electors. L’alcalde de Badalona genera islamofòbia sempre que pot i, com que hi ha gent per tot, s’ha d’admetre la possibilitat que Xavier García guanyi algun vot extra a Badalona. Però confio que el gruix de la societat badalonina li farà perdre molts més vots que els que pugui guanyar amb estratègies perilloses com la seva. En quatre mesos sortirem de dubtes.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Trobo a faltar moltes preguntes en tot aquest afer:

- qui paga l'armament que utilitzen els islamistes radicals?
- per què París no fa res amb les banlieues on hi viuen francesos de quarta generació condemnats al gueto?

etc., etc.

Personalment no penso sospitar de cap musulmà per aquests fets, de cap jueu per l'estat d'Israel, de cap catòlic per la Inquisició, de cap protestant per Calví, de cap ... ni de cap badaloní pel seu alcalde (que ja és gros).

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,

A la primera pregunta potser els directius de can Barça et podrien donar alguna pista...

La segona pregunta me l'he fet jo cada vegada que he arribat a Paris per l'Aeroport Roissy Charles de Gaulle, quan agafo el RER per anar al centre i veig que a cada estació que s'atura hi ha un gueto diferent (una estació en la que tots els que pugen al tren són negres, a la següent tots àrabs, etc.).

La teva reflexió final la comparteixo.

Jordi ha dit...

A Badalona hi ha diferents zones. Algunes amb un 50% de població nou-vinguda. També hi ha zones amb un nivell cultural tirant a baix on no hi ha més reflexió que tot és culpa del que toqui però mai pròpia.

És una pena però en zones on hi ha molt vot concentrat hi ha gent que pensa d'aquesta manera i aquest batlle (de nom que no d'acció) ho aprofita per treure'n vots.

A més, en la meva opinió aquest personatge va per a ell i farà qualsevol cosa per està com a mínim com a batlle. Si un dia cal ser independentista perquè li dóna vots, ho serà.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
La clientela política del Sr. García a Badalona s'assembla molt a la clientela política dels alcaldes del FN a moltes poblacions franceses, algunes molt properes a Catalunya.