L’oportunisme d’un alcalde

(Foto: El Periódico)

Dissortadament hi ha personatges polítics que sempre estan a punt per intentar treure rendiment polític de les desgràcies alienes. No és la primera vegada que passa i segur que no serà l’última. Xavier García és l’actual alcalde de Badalona. Li queden quatre mesos de mandat i com que se suposa que intentarà ser reelegit deu pensar que per mirar de fer-se amb un grapadet de vots val tot. I no, no tot val. No val barrejar un atemptat terrorista a Paris perpetrat per dos francesos (repeteixo, francesos), amb el resultat de dotze periodistes i policies morts i uns quants de ferits, tots ells també francesos, amb la gens dissimulada deriva xenòfoba i racista d’un alcalde que abans d'ahir es va tornar a posar en evidència en el seu compte de Twitter.

Observo també que l’alcalde de Badalona em té blocat a Twitter. Hi té tot el dret, faltaria més. De fet, per mi és tot un honor descobrir que un personatge com Xavier García m’hagi blocat. Haig de dir, però, que és la primera vegada que em bloquen a Twitter. Segurament Xavier García té els seus motius per fer-ho, però el repto a que em demostri que una opinió meva, només una, justifiqui la seva acció de censura. L’alcalde de Badalona es posa en evidència bloquejant els que el critiquen, polítics i no polítics. Sembla que no ho pugui evitar, a la mínima que pot l’alcalde García treu a passejar la bèstia antidemocràtica de la censura franquista.

Als assassins d’abans d’ahir tampoc els agradaven gens les vinyetes publicades al Charlie Hebdo, i ho van intentar resoldre a la seva manera, és a dir, matant i ferint a un munt de gent. També porten la censura a l’ADN. Ep, no estic comparant un assassinat amb el bloqueig d’un compte de Twitter, només estic comparant la voluntat de censurar allò que no agrada escoltar, veure o llegir. Qui censura a Badalona és l’alcalde que fa pocs mesos justificava que un alt càrrec del seu ajuntament prohibís cantar L’estaca. Qui censura és l’alcalde que anul·la determinades conferències de caire massa catalanista. Qui censura és, en definitiva, l’alcalde que sempre intenta amagar determinades opinions no coincidents amb la seva o amb les del seu partit.

Xavier García deu pensar que per intentar fer-se amb quatre vots a Badalona tot val, i no és la primera ni la segona vegada que aprofita desgràcies alienes per actuar així, despertant les baixes passions dels seus potencials electors. L’alcalde de Badalona genera islamofòbia sempre que pot i, com que hi ha gent per tot, s’ha d’admetre la possibilitat que Xavier García guanyi algun vot extra a Badalona. Però confio que el gruix de la societat badalonina li farà perdre molts més vots que els que pugui guanyar amb estratègies perilloses com la seva. En quatre mesos sortirem de dubtes.