(L’article original en versió paper es va publicar el 24 de desembre de 2014 a la pàg. 4 del núm. 1.684 de La Veu de l'Anoia)
Resulta decebedor constatar que massa sovint alguns professionals de la política ens prenen per imbècils. Ja és trist que alguns polítics ens robin, ens insultin, ens menystinguin i administrin malament els nostres diners, però que, a més a més de totes aquestes dolenteries, ens prenguin per imbècils, ja passa de mida. Prendre’ns per imbècils és pretendre que ens empassem explicacions polítiques del tot inversemblants que no s’aguanten ni amb pinces com, per exemple, les que ha donat el president extremeny Monago per justificar les seves excursions a les Canàries. Prendre’ns per imbècils és prohibir per tots els mitjans l’establiment d’unes mínimes garanties democràtiques per portar a terme una consulta no vinculant a la ciutadania i després dir que els resultats de la consulta no tenen cap valor a causa de la manca de garanties democràtiques que ells mateixos ja s’han cuidat d’impedir que existissin. Prendre’ns per imbècils és intentar apropiar-se impunement, en benefici propi, de les intencions polítiques d’aquells ciutadans que, en l’ús de la seva llibertat i exercint els seus drets democràtics, decideixen no anar a votar, dels quals s’ignoren, per tant, les intencions polítiques i què haguessin votat. Prendre’ns per imbècils és pretendre que el que alguns anomenen la majoria silenciosa pensa com ells, sense explicar-nos com han arribat a aquesta estranya conclusió. Prendre’ns per imbècils és pretendre que la solució al contenciós polític Catalunya vs. Espanya es resoldrà preguntant-nos què diu el nostre DNI, com si en funció del que digui el DNI ja tinguéssim resolt el problema. Per cert, a aquells que m’ho pregunten sempre els contesto que el meu DNI caduca abans del 2020, i aprofito per afegir que si tot va com ha d’anar, com molts esperem, segurament ja no l’hauré de renovar. Prendre’ns per imbècils és pretendre fer-nos creure que “els fiscals catalans estan contaminats per l’ambient nacionalista” (Floriano, PP) per resistir-se a empaperar el president de Catalunya, o dir-nos que els jutges del tribunal suprem que han denunciat la clara deriva antidemocràtica d’aquest govern també estan contaminats per vés a saber quin virus. Prendre’ns per imbècils és fer-nos creure que el fiscal general de l’Estat, Torres-Dulce, ha dimitit per motius personals, quan a ningú se li escapa que ha plegat per motius polítics, fastiguejat de les interferències del govern. Prendre’ns per imbècils és manifestar, com ha fet Rajoy, que la crisi ja és “història del passat”.
Resulta decebedor constatar que massa sovint alguns professionals de la política ens prenen per imbècils. Ja és trist que alguns polítics ens robin, ens insultin, ens menystinguin i administrin malament els nostres diners, però que, a més a més de totes aquestes dolenteries, ens prenguin per imbècils, ja passa de mida. Prendre’ns per imbècils és pretendre que ens empassem explicacions polítiques del tot inversemblants que no s’aguanten ni amb pinces com, per exemple, les que ha donat el president extremeny Monago per justificar les seves excursions a les Canàries. Prendre’ns per imbècils és prohibir per tots els mitjans l’establiment d’unes mínimes garanties democràtiques per portar a terme una consulta no vinculant a la ciutadania i després dir que els resultats de la consulta no tenen cap valor a causa de la manca de garanties democràtiques que ells mateixos ja s’han cuidat d’impedir que existissin. Prendre’ns per imbècils és intentar apropiar-se impunement, en benefici propi, de les intencions polítiques d’aquells ciutadans que, en l’ús de la seva llibertat i exercint els seus drets democràtics, decideixen no anar a votar, dels quals s’ignoren, per tant, les intencions polítiques i què haguessin votat. Prendre’ns per imbècils és pretendre que el que alguns anomenen la majoria silenciosa pensa com ells, sense explicar-nos com han arribat a aquesta estranya conclusió. Prendre’ns per imbècils és pretendre que la solució al contenciós polític Catalunya vs. Espanya es resoldrà preguntant-nos què diu el nostre DNI, com si en funció del que digui el DNI ja tinguéssim resolt el problema. Per cert, a aquells que m’ho pregunten sempre els contesto que el meu DNI caduca abans del 2020, i aprofito per afegir que si tot va com ha d’anar, com molts esperem, segurament ja no l’hauré de renovar. Prendre’ns per imbècils és pretendre fer-nos creure que “els fiscals catalans estan contaminats per l’ambient nacionalista” (Floriano, PP) per resistir-se a empaperar el president de Catalunya, o dir-nos que els jutges del tribunal suprem que han denunciat la clara deriva antidemocràtica d’aquest govern també estan contaminats per vés a saber quin virus. Prendre’ns per imbècils és fer-nos creure que el fiscal general de l’Estat, Torres-Dulce, ha dimitit per motius personals, quan a ningú se li escapa que ha plegat per motius polítics, fastiguejat de les interferències del govern. Prendre’ns per imbècils és manifestar, com ha fet Rajoy, que la crisi ja és “història del passat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada