.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 7 de gener del 2015

Immobilisme, tossuderia o tacticisme interessat?

(Foto: ara.cat)

Ens diuen que Mas i Junqueras han mantingut unes quantes converses, i tot sembla indicar que el full de ruta del procés independentista, que fins fa poc semblava bastant ben encarrilat, darrerament sembla haver-se encallat. No estic dient que el tren del procés hagi descarrilat com de manera molt interessada asseguren alguns polítics unionistes, però en aquestes últimes setmanes s’ha anat instal·lant en la societat catalana una sensació creixent de malestar en observar com actuen, o com no actuen, els nostres màxims representants polítics.

Evidentment escric tot això amb totes les reserves, perquè sóc perfectament conscient que no ho sabem tot ni molt menys, que no ens expliquen de la missa la meitat i que no sabem com van les converses més enllà d’haver d’escoltar, dia sí i dia també, que no avancen. Intueixo que hi ha molta lletra petita que ni Mas ni Junqueras voldrien que es fes pública. En definitiva, començo a tenir la sensació que Mas i Junqueras no semblen actuar com uns estadistes que pensen més en les properes generacions que en les properes eleccions, i si això s’acabés confirmant hi hauria una gran decepció col·lectiva.

Ens havíem arribat a pensar -jo mateix n’estava convençut, i encara em resisteixo a abandonar aquest pensament positiu- que els dos líders polítics catalans havien posat per davant de tot un objectiu comú de país compartit per la majoria de catalans, és a dir, el de poder votar amb tots els ets i uts sobre el nostre futur col·lectiu. Molts pensàvem, i alguns encara pensem, que Mas i Junqueras tenien sentit d’estat i havien aparcat temporalment i amb generositat els seus legítims interessos personals i polítics.

Mas ha d’entendre que la llista única que proposa potser seria molt vistosa però és una pura utopia, i ha d’entendre també que no podem esperar fins el 2016 per anar a votar. Junqueras ha d’entendre que qui guanya unes eleccions té l’obligació de governar, i governar vol dir cremar-se i, en el cas que ens ocupa, continuar liderant un procés que fins ara ha liderat Mas com a cap de la llista més votada. Si Mas i Junqueras no són capaços d’entendre aquests punts bàsics, ells serien els grans responsables d’un descarrilament que no convé a ningú. Esperem que entrin en raó com més aviat millor.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Com a mínim és una mica estranya la situació actual. No quadra amb els precedents.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
A molts no ens agrada però el que compta és el resultat final.

Clidice ha dit...

No em puc treure del cap que al senyor Mas, i a Ciu, of course, els abelliria d'allò més un resultat escocès. Digueu-me malpensada.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No t'ho diré perquè el pensament és lliure, però espero que aquesta vegada estiguis mooolt equivocada, excepte amb la "U" de CiU, que això ja serien figues d'un altre paner ;-)