Canviar el pany del despatx

(Foto: El País)

Dimecres passat el secretari general de la federació socialista madrilenya, Tomás Gómez, va ser cessat fulminantment per la direcció federal del PSOE. No ha quedat gens clar el motiu del cessament però tot sembla indicar que en pocs dies se sabran més coses, i amb això no estic insinuant res sinó que només tracto de reflectir el que des de fa mesos diuen i escriuen persones molt més informades que jo. De moment el partit ha quedat en mans d’una comissió gestora encapçalada pels dirigents històrics del PSOE Rafael Simancas i Jaime Lissavetzky (a la foto).

Però si amb aquest canvi de cares, ni que sigui provisional, es volia donar una imatge de renovació del partit és evident que, presentant aquests personatges, l’equip de Pedro Sánchez no se n’ha sortit. Cal recordar que l’any 2003 Simancas va guanyar les eleccions madrilenyes però no va poder accedir a la presidència de la Comunidad de Madrid degut a aquell episodi tan fosc i poc edificant conegut com el tamayazo. Bé, el PSOE està en caiguda lliure, i aquest només és un pas més en la llarga llista de despropòsits a la que estem assistint des de fa temps. Per cert, si volem ser justos exactament el mateix diagnòstic el podríem aplicar a la franquícia catalana del PSOE que encapçala el senyor Iceta.

Hi ha militants socialistes que s’han posat les mans al cap perquè una de les primeres mesures que ha pres la comissió gestora ha estat canviar el pany del despatx del dirigent ara caigut en desgràcia. La soferta militància de base es va queixar sorollosament en considerar que la decisió de canviar el pany era una manera poc elegant de posar sobre la taula la manca de confiança en el polític defenestrat. Jo, en canvi, crec que han fet bé canviant el pany. Primer, perquè sense entrar en el fons dels motius del cessament, aquell despatx no és de la persona cessada sinó del partit. Però és que, a més a més, si de confiança en el polític defenestrat la direcció federal no en té cap ni una, a què vindria intentar dissimular-ho?