(Conductors atrapats ahir al Túnel del Bruc. Foto: La Vanguardia)
Ahir va nevar a molts indrets de Catalunya, fins i tot a Barcelona. Però que nevi a principis de febrer entra dintre de la normalitat. Jo havia d’anar a la comarca de l’Anoia i vaig sortir de casa poc després de les set del matí. En arribar al nus de Can Carelleu, a l’entrada 9 de la Ronda de Dalt, vaig observar que hi havia aparcat un flamant vehicle llevaneus junt amb una dotació policial. A aquella hora només queien unes volves d’aiguaneu però almenys en aquella zona no quallaven, i encara era massa fosc per poder veure si Collserola ja estava emblanquinada. Vaig observar, però, que alguns cotxes que entraven a Barcelona portaven un bon tou de neu a sobre. Vaig pensar: “aquesta vegada sí, aquesta vegada les nostres autoritats estan preparades per afrontar correctament el problema”, alhora que em venien al cap altres episodis de neu que vam haver de patir sota una gestió pública que, per dir-ho suaument, podríem qualificar de manifestament millorable, tant amb consellers de l’època del tripartit com d’èpoques pujolianes.
Anava escoltant la ràdio perquè volia estar ben informat de l’estat de les carreteres per on havia de passar, i anava canviant de CatRàdio a RAC1. Quan la senyora Terribas començava un d’aquells comentaris propis de pàrvuls que tant li agraden em passava al senyor Basté, i així m’anava assabentant de l’estat de les carreteres. Aviat van connectar amb conductors atrapats a El Bruc, per on havia de passar jo. Explicaven que l’autovia no estava tallada però la realitat és que des de feia més d’una hora el trànsit estava completament aturat per la neu. Aquelles persones òbviament no es queixaven de la nevada, que no deixa de ser un imponderable. Criticaven, però, la manca de previsió dels mossos, que en comptes de desviar el trànsit a Martorell, Esparreguera o Abrera, evitant així que els vehicles seguissin per una carretera que pocs quilòmetres més endavant estava impracticable, deixaven passar a tothom.
En escoltar-ho vaig decidir fer mitja volta i tornar cap a Sarrià. Ignoro quina valoració es farà de la gestió del conseller Espadaler, però jo ahir, escoltant aquells conductors atrapats a El Bruc, no vaig poder evitar que em vingués al cap la gestió del conseller Saura. Ahir vaig treure una conclusió: la incompetència, com el moviment independentista, també és políticament transversal.
4 comentaris:
La incompetencia no te fronteres ni colors. Ara toca als companys de Saura, treure els altaveus
ALEX,
Ja ho fan, ja!
D'una banda, moltes persones podrien haver-se quedat a casa en previsió del que podia passar. Per exemple l'anciana que a Esparreguera va decidir que, en plena nevada, havia d'anar al supermercat perquè, deia, li semblava que havia de comprar més coses "per si de cas" i que va acabar a urgències a Martorell amb el maluc trencat. Dit això, mentre a la ciutat de Barcelona estaven en alerta màxima! que ja té nassos, al túnel del Bruc, com sempre, no es feia la feina. De debò, que hi ha ciutadans que és per omplir-los de clatellots, i si els polítics són un reflex de la ciutadania, doncs que hi ha clatellots per tothom. I totdon. :(
Clidice,
Comparteixo la teva reflexió, potser només afegiria que vivim en un país que, com que neva poc, no sap nevar. Però compares el que passa aquí amb el que passa en països més endreçats al nord dels Pirineus i t'agafen tots els mals.
Publica un comentari a l'entrada