.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 11 de maig de 2015

El discurs de l’odi d’una comunista gironina

A la ciutat de Girona Marina Pibernat ocupa el quart lloc de la llista electoral beneïda pel tàndem format per Ada Colau i Pablo Iglesias. Més ben dit, l’ocupava fins divendres, perquè dissabte els seus la van fer plegar, amb el que es confirma que al politburó d’Iniciativa encara hi queda algú amb una mica de sentit comú. Un chapeau! per aquest algú, i sobretot que no s’oblidi d’ordenar que l’últim que abandoni el vaixell d’Iniciativa no es deixi la llum encesa.

Per a qui no segueixi de prop la campanya de les municipals, estem parlant de les llistes electorals que paguen els comunistes —amb diner públic, és clar, com fan tots els partits—, i de les que, en aquest cas, se n’aprofiten uns nouvinguts a la política els quals ocupen els primers llocs de la llista. I és que Colau i companyia, com que encara no han tocat poder, no disposen dels recursos públics necessaris per pagar-se aquesta festa electoral.

Els fets que comento avui van tenir lloc divendres al vespre a Barcelona, durant un debat electoral que va tenir lloc al Casino l’Aliança del Poble Nou i que va ser retransmès per la cadena pública BTV. Un debat al que no vaig assistir tot i que vaig ser convidat a participar-hi des d’una mena de fila zero reservada a deu blogaires i tuitaires, segons em van explicar els de BTV el dia abans.

La candidata comunista Marina Pibernat comentava el debat en directe via Twitter. Ignoro si ho feia des del lloc dels fets o des de fora, però això és irrellevant. Pibernat és molt jove i se li nota la seva poca experiència en aquestes coses, és a dir, en les coses de l’educació i en les normes mínimes de convivència. Així, els dits que utilitza per fer anar el teclat se li escalfen amb excessiva facilitat, ignorant aquell consell tan sensat que diu que abans de piular segons què s’ha de comptar fins a trenta-tres.

Per no estendre’m només reproduiré un dels missatges que Marina Pibernat va publicar divendres: Nada más bonito que ver a la derechona catalufa rajando de Ada Colau. ESTÀIS CAGAOS, ESCORIA. El discurs de l’odi i el profund ressentiment social que destil·la l’antropòloga gironina és de psiquiatre. És la mena de llenguatge que et trobes massa sovint navegant per la xarxa, i que m’abstindré de qualificar perquè es desqualifica per sí sol.

Aniré a votar, hi he anat sempre, però ignoro a qui acabaré donant el meu vot. No m’agradaria haver de votar cap partit de la casta, aclarint, però, que, per motius obvis, el partit de Pibernat, "Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa", no només és rècord Guinness d’organització política amb el nom més llarg sinó que és tant de la casta com la resta de partits que toquen o han tocat poder. I ICV-EUiA encara en toca, i n’ha tocat molt, però com que Pibernat és molt jove potser encara no se n‘ha assabentat.