Vull començar deixant constància que amb aquestes notes no pretenc representar a ningú més que a mi mateix. Avui parlaré de l’Associació de Veïns de Sarrià (en endavant AVS), una institució del nostre barri a la que pertanyo com a soci, i que aquest any celebra els seus primers 55 anys de vida associativa. En el seu més de mig segle d’existència, l’AVS ha passat per etapes força brillants, però d’un temps ençà n’està passant una de molt fosca. Així, des de fa temps l’AVS està segrestada per una junta directiva inoperant que actua com el perro del hortelano, que ni come ni deja comer. Quan se’ls ha fet veure que així no es pot continuar, i que hi ha persones al barri disposades a treballar de valent per tal de revitalitzar-lo des de l’AVS, la resposta de la junta ha sigut: que vinguin, que vinguin si volen, i que s’incorporin a la junta i treballin des de dintre. Però com que el peculiar tarannà d’aquesta junta és prou conegut al barri, sabem que la coexistència no és possible.
Abans he definit l’etapa actual de l’AVS com a molt fosca, i ho he fet en sentit metafòric però també en sentit literal. Des de fa molts mesos al local de Canet 4 no només gairebé no hi entren les persones del barri sinó que ni tan sols hi entra la llum del carrer. El local social està quasi sempre tancat. Quan s’ha demanat poder-lo utilitzar per fer-hi alguna activitat, la resposta sempre ha estat del tipus que vinguin, que vinguin... La trista realitat és que des de fa temps l’AVS està segrestada per la seva junta directiva, que no actua com a representant dels interessos dels socis sinó que fa com el ca de l'hortolà que deia abans, i tot plegat sense oblidar l'existència que determinats compromisos polítics d'alguns dels seus membres pretenen estar per sobre de l'interès general dels socis.
Un grup nombrós de persones de Sarrià fa mesos que en parlem i finalment, a finals de l’any passat, vam decidir presentar una candidatura alternativa a la junta directiva. Ens vam presentar en públic amb un lema que al barri ha acabat fent fortuna: Sarrià necessita una sacsejada! És bo saber que la junta actual està formada, gairebé en la seva totalitat, per persones que ni tan sols viuen a Sarrià, i sovint un té la sensació que viuen aïllades de la realitat del barri. La seva estranya actitud durant la campanya veïnal en defensa del Parc de l’Oreneta n’és un bon exemple. En canvi, la candidatura alternativa en la que participo està formada exclusivament per gent de Sarrià, gent molt diversa i activa en altres entitats del barri. Formem una candidatura molt transversal en pensament, franges d’edat, interessos, etc., però en una cosa coincidim: les ganes de tirar endavant l’objectiu comú de revitalitzar l’AVS abans que acabi morint d’inanició, mentre la junta actual no fa res per evitar-ho.
En els darrers mesos persones de la candidatura ens hem reunit amb molta gent i entitats del barri per donar a conèixer les nostres idees, i hem explicat com les pensem portar a terme. Sabem que molta gent ens avala. Veïns particulars i institucions molt representatives de Sarrià ens han fet arribar el seu suport, un suport que agraïm molt sincerament. Ara ja només exigim que la junta directiva convoqui l’assemblea extraordinària de socis que, amb un respecte escrupolós als estatuts vigents, hem demanat amb insistència. Pretenem una cosa tan senzilla com és que els veïns puguin decidir, votant, si estan d’acord amb el canvi de junta que els proposem o si ja els està bé continuar fent la viu-viu cap al no-res.
Una puntualització final: la junta actual, al nostre entendre molt desencertadament, ha optat per fer públiques les nostres discrepàncies. Així, s’ha fet circular per diversos mitjans físics i electrònics correspondència creuada entre nosaltres que no hauria d’haver sortit mai de l’àmbit privat, si més no sense l’autorització de les persones implicades. Aquesta correspondència també ha estat penjada durant unes hores al tauló d’anuncis de Canet 4. Com que d’acord amb la Llei de Protecció de Dades es podria haver vulnerat el nostre dret a la privacitat ens reservem el dret a actuar en conseqüència. És, doncs, a partir del moment que la junta ha actuat amb aquesta frivolitat que ens hem vist alliberats de mantenir la discreció que ens havíem imposat. Ara ja només demanem a qui correspongui que s’imposi el sentit comú a Canet 4!
L’autor d’aquest blog, en Miquel Saumell, és un dels promotors de la nova candidatura a la junta de l’AVS, entitat de la que n’és soci des de fa vuit anys. El febrer del 2012 va entrar a formar part de la junta com a vocal i, pels motius exposats abans, l’octubre de 2013 va presentar la seva dimissió irrevocable. Amb això només vull dir que el problema que exposo no és d’ara sinó que ve de lluny.
Abans he definit l’etapa actual de l’AVS com a molt fosca, i ho he fet en sentit metafòric però també en sentit literal. Des de fa molts mesos al local de Canet 4 no només gairebé no hi entren les persones del barri sinó que ni tan sols hi entra la llum del carrer. El local social està quasi sempre tancat. Quan s’ha demanat poder-lo utilitzar per fer-hi alguna activitat, la resposta sempre ha estat del tipus que vinguin, que vinguin... La trista realitat és que des de fa temps l’AVS està segrestada per la seva junta directiva, que no actua com a representant dels interessos dels socis sinó que fa com el ca de l'hortolà que deia abans, i tot plegat sense oblidar l'existència que determinats compromisos polítics d'alguns dels seus membres pretenen estar per sobre de l'interès general dels socis.
Un grup nombrós de persones de Sarrià fa mesos que en parlem i finalment, a finals de l’any passat, vam decidir presentar una candidatura alternativa a la junta directiva. Ens vam presentar en públic amb un lema que al barri ha acabat fent fortuna: Sarrià necessita una sacsejada! És bo saber que la junta actual està formada, gairebé en la seva totalitat, per persones que ni tan sols viuen a Sarrià, i sovint un té la sensació que viuen aïllades de la realitat del barri. La seva estranya actitud durant la campanya veïnal en defensa del Parc de l’Oreneta n’és un bon exemple. En canvi, la candidatura alternativa en la que participo està formada exclusivament per gent de Sarrià, gent molt diversa i activa en altres entitats del barri. Formem una candidatura molt transversal en pensament, franges d’edat, interessos, etc., però en una cosa coincidim: les ganes de tirar endavant l’objectiu comú de revitalitzar l’AVS abans que acabi morint d’inanició, mentre la junta actual no fa res per evitar-ho.
En els darrers mesos persones de la candidatura ens hem reunit amb molta gent i entitats del barri per donar a conèixer les nostres idees, i hem explicat com les pensem portar a terme. Sabem que molta gent ens avala. Veïns particulars i institucions molt representatives de Sarrià ens han fet arribar el seu suport, un suport que agraïm molt sincerament. Ara ja només exigim que la junta directiva convoqui l’assemblea extraordinària de socis que, amb un respecte escrupolós als estatuts vigents, hem demanat amb insistència. Pretenem una cosa tan senzilla com és que els veïns puguin decidir, votant, si estan d’acord amb el canvi de junta que els proposem o si ja els està bé continuar fent la viu-viu cap al no-res.
Una puntualització final: la junta actual, al nostre entendre molt desencertadament, ha optat per fer públiques les nostres discrepàncies. Així, s’ha fet circular per diversos mitjans físics i electrònics correspondència creuada entre nosaltres que no hauria d’haver sortit mai de l’àmbit privat, si més no sense l’autorització de les persones implicades. Aquesta correspondència també ha estat penjada durant unes hores al tauló d’anuncis de Canet 4. Com que d’acord amb la Llei de Protecció de Dades es podria haver vulnerat el nostre dret a la privacitat ens reservem el dret a actuar en conseqüència. És, doncs, a partir del moment que la junta ha actuat amb aquesta frivolitat que ens hem vist alliberats de mantenir la discreció que ens havíem imposat. Ara ja només demanem a qui correspongui que s’imposi el sentit comú a Canet 4!
***
L’autor d’aquest blog, en Miquel Saumell, és un dels promotors de la nova candidatura a la junta de l’AVS, entitat de la que n’és soci des de fa vuit anys. El febrer del 2012 va entrar a formar part de la junta com a vocal i, pels motius exposats abans, l’octubre de 2013 va presentar la seva dimissió irrevocable. Amb això només vull dir que el problema que exposo no és d’ara sinó que ve de lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada