.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 4 de maig de 2015

El dret a informar i a ser informats

Manifesto d'entrada la meva desconfiança en la nostra administració de justícia, tot i ser conscient que de vegades no et queda més remei que acudir-hi. Però dit això, quan el jutge declara el secret de sumari penso que s’ha de castigar la persona que filtra el sumari declarat secret, més que res pel perjudici que la filtració pot causar a persones innocents. Tant és que qui ho filtri sigui el propi jutge, el fiscal, els advocats i els procuradors de les parts, o els funcionaris del jutjat. Ara bé, em sembla una barrabassada castigar també el periodista i el mitjà de comunicació que fa pública la filtració.

Seguint la deriva creixentment intervencionista i antidemocràtica que Rajoy va posar en marxa fa uns mesos, tot indica que des del govern agònic del Partido Popular s’intenten limitar encara més els nostres drets. I dic govern agònic ben conscientment. Es pot gaudir d’una confortable majoria absoluta parlamentària com la que actualment té Rajoy i, alhora, trobar-se en una situació política agònica de fi de cicle comparable amb els finals agònics d’altres governs que l’han precedit.

Així, el ministro Catalá, conegut també com a ministro mordaza, es proposa ara criminalitzar el missatger. Opina que quan la premsa publica un sumari secret s’ha de castigar també l’autor de la informació així com el mitjà de comunicació que l’ha fet pública. D’acabar-se consolidant aquest disbarat ens trobaríem amb una situació similar al delicte d’opinió, que és una figura antidemocràtica però que a l’estat espanyol segueix vigent quatre dècades després de la mort de Franco. Voleu un exemple? El polític basc Arnaldo Otegui es troba empresonat per haver fet públiques opinions poc grates als poders de l’estat. En voleu un altre, d’exemple? El clausurat diari Egunkaria i la detenció de la seva cúpula directiva, amb episodis de tortures inclosos. En ser declarats innocents el tancament ja no tenia volta enrere.

Ara el ministro Catalá es proposa castigar a qui publiqui un sumari secret que no agradi als poders de l’estat. Per evitar que l’escridassessin, ho va anar a explicar en un círculo amigo: el Círculo Ecuestre de Barcelona. Quan menciono els poders de l’estat em refereixo als poders executiu i judicial, que haurien de ser independents l'un de l’altre i no ho són. Si el nostre país fos una democràcia consolidada hi hauria una separació de poders efectiva, però de moment això és una gran utopia.

Encara que Catalá després hagi matisat la seva perversa proposta pronunciada al palauet barceloní de Diagonal cantonada Balmes, el fet és greu i cal denunciar-lo. És ben conegut que, per tal de no rectificar quan toca, matisar és el verb més utilitzat per la nostra classe política. Així, quan els nostres polítics diuen disbarats, després els matisen i es queden tan amples. Això és el que ha fet Catalá. L’objectiu, però, està assolit: transmetre el seu missatge a la societat.

Se’ns intenta imposar per la porta del darrere l’autocensura vigent durant el franquisme, mentre per la porta principal està tornant la dictadura democràtica, i aclareixo lo de dictadura democràtica, que no es tracta de cap lapsus. En l’escenari polític actual dictadura i democràcia no són termes antagònics sinó complementaris. El que intento dir és que partint d’unes lleis suposadament democràtiques s’intenten retallar drets fonamentals del ciutadà. Per exemple, el dret a informar i a ser informats.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Només una opció: fotre el camp el més ràpid possible. I, per l'amor de Déu!, que segueixin així els espanyols. És per estalviar en campanyes ^^

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ho has dit tu, i jo ho comparteixo. I siguis de dretes, d'esquerres, migpensionista o liberal, estalviar sempre ha sigut una bona opció ;-)