(L’article original en versió paper es va publicar el 7 d'agost de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.716 de La Veu de l'Anoia)
Durant el seu mandat el president Rajoy s’ha caracteritzat pel poc contacte que ha tingut amb la premsa, però ara que s’acosten les eleccions, previstes per finals d’any, els seus assessors li han fet veure que calia canviar de tàctica. I Rajoy, per fi, ha donat la cara davant la premsa. Així, divendres de la setmana passada va ser notícia que el president del govern espanyol convoqués una roda de premsa i contestés algunes preguntes dels periodistes. La notícia, però, no va ser el contingut de les seves intervencions, que no van aportar novetats, sinó la celebració de la roda de premsa en si mateixa. Tot i això s’ha de celebrar que, com passa en la majoria de països democràtics, el president donés la cara, encara que no convencés.
La intervenció de Rajoy es va centrar en el creixement econòmic d’Espanya. S’acosten eleccions i, naturalment, ara toca transmetre un missatge positiu. El missatge és que la crisi econòmica ja és història, i no negaré que podria ser així en termes macroeconòmics. Però la crisi que ens hauria de preocupar a tots, també als nostres governants, és la crisi que afecta les persones. I aquesta crisi, la de les persones, és evident que segueix amb tanta o més virulència que abans. Només cal sortir al carrer, observar, preguntar i treure conclusions. Mentre les grans empreses anuncien substancials increments dels beneficis els seus treballadors les passen cada dia més magres. D’això, Rajoy en diu superar la crisi.
Segons les estadístiques, ara tenim menys aturats i més treballadors actius. Però observant els ingressos de la Seguretat Social resulta que actualment aquest organisme recapta menys que abans. Com pot ser que havent-hi més treballadors cotitzant i menys treballadors a l’atur la recaptació de la Seguretat Social sigui menor? La resposta és una perversa combinació de precarietat laboral, contractació temporal i uns salaris de misèria. Quan l’empresa acomiada un treballador de dos mil euros al mes i en contracta tres de sis-cents euros, l’estadística ens parla d’un creixement net de dos llocs de treball, però la realitat és que la caixa de la Seguretat Social recapta un deu per cent menys. D’això, Rajoy en diu superar la crisi.
Rajoy va passar de puntetes sobre els casos de corrupció que afecten dirigents i càrrecs polítics del seu partit, com si aquest tema no anés amb ell. I sobre el procés independentista que es viu a Catalunya, objecte de la majoria de les preguntes dels periodistes, no va dir res de nou. Rajoy va suspendre l’examen.
Durant el seu mandat el president Rajoy s’ha caracteritzat pel poc contacte que ha tingut amb la premsa, però ara que s’acosten les eleccions, previstes per finals d’any, els seus assessors li han fet veure que calia canviar de tàctica. I Rajoy, per fi, ha donat la cara davant la premsa. Així, divendres de la setmana passada va ser notícia que el president del govern espanyol convoqués una roda de premsa i contestés algunes preguntes dels periodistes. La notícia, però, no va ser el contingut de les seves intervencions, que no van aportar novetats, sinó la celebració de la roda de premsa en si mateixa. Tot i això s’ha de celebrar que, com passa en la majoria de països democràtics, el president donés la cara, encara que no convencés.
La intervenció de Rajoy es va centrar en el creixement econòmic d’Espanya. S’acosten eleccions i, naturalment, ara toca transmetre un missatge positiu. El missatge és que la crisi econòmica ja és història, i no negaré que podria ser així en termes macroeconòmics. Però la crisi que ens hauria de preocupar a tots, també als nostres governants, és la crisi que afecta les persones. I aquesta crisi, la de les persones, és evident que segueix amb tanta o més virulència que abans. Només cal sortir al carrer, observar, preguntar i treure conclusions. Mentre les grans empreses anuncien substancials increments dels beneficis els seus treballadors les passen cada dia més magres. D’això, Rajoy en diu superar la crisi.
Segons les estadístiques, ara tenim menys aturats i més treballadors actius. Però observant els ingressos de la Seguretat Social resulta que actualment aquest organisme recapta menys que abans. Com pot ser que havent-hi més treballadors cotitzant i menys treballadors a l’atur la recaptació de la Seguretat Social sigui menor? La resposta és una perversa combinació de precarietat laboral, contractació temporal i uns salaris de misèria. Quan l’empresa acomiada un treballador de dos mil euros al mes i en contracta tres de sis-cents euros, l’estadística ens parla d’un creixement net de dos llocs de treball, però la realitat és que la caixa de la Seguretat Social recapta un deu per cent menys. D’això, Rajoy en diu superar la crisi.
Rajoy va passar de puntetes sobre els casos de corrupció que afecten dirigents i càrrecs polítics del seu partit, com si aquest tema no anés amb ell. I sobre el procés independentista que es viu a Catalunya, objecte de la majoria de les preguntes dels periodistes, no va dir res de nou. Rajoy va suspendre l’examen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada