(L’article original en versió paper es va publicar el 21 d'agost de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.718 de La Veu de l'Anoia)
El top manta és una forma, no regulada per la llei, de vendre productes falsificats o que infringeixen els drets d’autor. Les persones que intenten guanyar-se la vida amb aquesta activitat il·legal —no cal dir que el top manta no paga impostos de cap mena— acostumen a ser estrangers que no tenen el permís de treball, i com que no poden accedir a un lloc de treball normal s’han de buscar la vida com poden. Però, dit això, de persones il·legals no n’hi ha. Al marge de la seva situació administrativa, nacionalitat, color de pell, etc., les persones només són persones, aquí i a qualsevol lloc.
És ben sabut que situacions administratives anòmales com la manca de papers afecten determinats col·lectius de persones. Però per més anòmala que sigui una situació administrativa, la persona que hi està involucrada no es converteix en una persona il·legal. Tot això són obvietats, sí, però de tant en tant convé recordar-les perquè hi ha qui té una certa tendència a confondre les coses, és a dir, a confondre el comerç il·legal amb una inexistent il·legalitat de les persones.
El fet inqüestionable és que els estrangers que temporalment no disposen d’un permís de treball també han de guanyar-se la vida, i alguns no veuen altra opció que dedicar-se al top manta. Ningú dubta que es tracta d’una activitat il·legal però les persones, també aquest col·lectiu, tenen el costum de menjar cada dia i, per fer-ho, necessiten guanyar diners. No defenso l’activitat il·legal del top manta, només intento explicar-ne els motius.
No cal dir que aquesta activitat provoca una competència deslleial i causa greus perjudicis al comerç legal, que paga lloguer, impostos, Seguretat Social, etc. Per tant, la solució als problemes causats pel top manta només passa per prohibir aquesta activitat i, alhora, oferir altres solucions a aquells que s’hi dediquen. La solució no passa per organitzar una mena de gueto dels manters traslladant-los a determinats indrets allunyats de les botigues, com es va fer l’estiu passat en alguna població de la costa.
Però quan veus que alguns governs municipals com, per exemple, el de Barcelona, justifiquen i a la pràctica sembla que protegeixin més els venedors top manta que els botiguers que paguen els seus impostos és quan t’adones que algú està perdent el nord. Les administracions públiques han d’oferir solucions alternatives als manters (netejar boscos?). Els efectes de la immigració il·legal mai poden passar per fer els ulls grossos a una nova il·legalitat en forma de top manta.
El top manta és una forma, no regulada per la llei, de vendre productes falsificats o que infringeixen els drets d’autor. Les persones que intenten guanyar-se la vida amb aquesta activitat il·legal —no cal dir que el top manta no paga impostos de cap mena— acostumen a ser estrangers que no tenen el permís de treball, i com que no poden accedir a un lloc de treball normal s’han de buscar la vida com poden. Però, dit això, de persones il·legals no n’hi ha. Al marge de la seva situació administrativa, nacionalitat, color de pell, etc., les persones només són persones, aquí i a qualsevol lloc.
És ben sabut que situacions administratives anòmales com la manca de papers afecten determinats col·lectius de persones. Però per més anòmala que sigui una situació administrativa, la persona que hi està involucrada no es converteix en una persona il·legal. Tot això són obvietats, sí, però de tant en tant convé recordar-les perquè hi ha qui té una certa tendència a confondre les coses, és a dir, a confondre el comerç il·legal amb una inexistent il·legalitat de les persones.
El fet inqüestionable és que els estrangers que temporalment no disposen d’un permís de treball també han de guanyar-se la vida, i alguns no veuen altra opció que dedicar-se al top manta. Ningú dubta que es tracta d’una activitat il·legal però les persones, també aquest col·lectiu, tenen el costum de menjar cada dia i, per fer-ho, necessiten guanyar diners. No defenso l’activitat il·legal del top manta, només intento explicar-ne els motius.
No cal dir que aquesta activitat provoca una competència deslleial i causa greus perjudicis al comerç legal, que paga lloguer, impostos, Seguretat Social, etc. Per tant, la solució als problemes causats pel top manta només passa per prohibir aquesta activitat i, alhora, oferir altres solucions a aquells que s’hi dediquen. La solució no passa per organitzar una mena de gueto dels manters traslladant-los a determinats indrets allunyats de les botigues, com es va fer l’estiu passat en alguna població de la costa.
Però quan veus que alguns governs municipals com, per exemple, el de Barcelona, justifiquen i a la pràctica sembla que protegeixin més els venedors top manta que els botiguers que paguen els seus impostos és quan t’adones que algú està perdent el nord. Les administracions públiques han d’oferir solucions alternatives als manters (netejar boscos?). Els efectes de la immigració il·legal mai poden passar per fer els ulls grossos a una nova il·legalitat en forma de top manta.
5 comentaris:
Benvolgut Miquel,
Està clar que és una activitat que no compleix la llei. Que els productes són imitacions (que no falsificacions, com els mitjans ens diuen) i que hi ha una ocupació de l'espai públic.
D'ocupació sense pagar, també ho fan els quioscos, que multipliquen per 4 l'espai que els correspón, o moltes terrasses. I que no paguen impostos, directes no, però altres, com el menjar que compren, a més d'alimentar-los, sí té un IVA.
Ningú deixa de comprar un producte en un comerç tradicional per comprar-ho en el top manta, cosa que molts comerciants no entenen. L'efecte no és inexistent, però sí mínim. De fet, a vegades atreuen a un public fins a certes zones que no són de pas...
Els que toquen música (fora de metro), ni paguen SGAE/similar (un tema apart), i també ocupen espai públic. I d'aquests, poc es diu.
Recordo el que he dit a l'inici... no és una activitat correcta. Però crec que es fa un gra massa amb el tema. I que hi ha coses molt pitjors i prioritàries...
NETEJA BOSCOS?...
TORNA A LA BASTIDA,PER GUANYAR 650-EUTOS AL MES?...
NO,HOME NO,QUE FAN MOLTA MES CAIXA AMB EL TOP-MANTA.
SERAN LO QUE SIAN,PERO TONTOS NOOOO.
Trobar una solució els polítics actuals en la conjuntura actual? Què vols, que se'ls vegi el llautó? La realitat supera la ficció fins a extrems dolorosíssims i els nostres dirigents, si tinguessin dos dits de front, o dirien la veritat: "no me'n surto", o passarien cap a casa. Si diuen la veritat trepitjaran tants ulls de poll poderosos que val més que se'n vagin a casa directament. Però, és clar, amb la voracitat que els caracteritza, qui és el bonic, o la bonica, que tira cap a casa?
Estimo en gran manera, però, el detall que remarques: les persones no són il·legals. I això, a molts, se'ls oblida contínuament.
Efectivament les persones no són il·legals i en aquest llarg, fatídic i convuls moment la fam i la guerra fan buscar aixopluc al ser humà que malda per sobreviure. Quasi s'ga d'agrair que els manters no siguin directament delinqüents agressius vist com els tracta la vida. Penso que els polítics han de trobar solucions. Jo sí que estic d'acord que netejar boscos o fer de paleta seria un bon pas. I alguna cosa s'hauria de fer amb els grans magatzems, normalment d'origen oriental, que abasteixen el mercat dels manters mentre ells s'enriqueixen. On és la llei? On és l'autoritat?
Daniel,
"Hi ha coses molt pitjors i prioritàries", d'acord, però em ratifico, també en el terme "falsificacions", algunes tan bones que resulten molt difícils de detectar si no ets un expert. Pregunta-ho sinó a can Vuiton, a Paris (admeto que jugo amb avantatge, per motius professionals alguna cosa conec d'aquest tema).
Oliva,
Encara que no tinc dades dubto que es treguin aquests sous amb el top manta.
Clidice,
És que de fet és això, "no me'n surto", però a ningú li agrada reconèixer-ho.
Gloria,
Em penso que la teoria tots la tenim bastant clara, el problema és que qui l'hauria de posar en marxa o no en sap o no s'atreveix.
Publica un comentari a l'entrada