.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 12 d’agost de 2015

A Valls se li veu el llautó

Miquel Valls és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, una entitat que, actualment i a parer de molts empresaris, serveix per a ben poca cosa. Encara que oficialment la Cambra defensa els empresaris, és ben sabut que aquests ja tenen les seves pròpies organitzacions patronals per defensar-se. La Cambra té la història que té, i ve a ser com un annex en clau política i, òbviament, també econòmica, del govern espanyol. La Cambra és un dels seus altaveus.

Fa pocs dies Valls va demanar amb insistència que els partits independentistes haurien de fer una valoració econòmica de les seves propostes electorals, és a dir, haurien d’explicar els costos de tirar endavant la independència de Catalunya. A Valls, en canvi, no semblen preocupar-li els efectes altament nocius de seguir lligats a Espanya, almenys no en parla mai, i amb això ja deixa clar quins són els seus interessos particulars i els de l’entitat que presideix.

Si Valls pretén representar tot l’espectre empresarial de Catalunya i no només una part hauria de ser valent i, amb els mateixos altaveus mediàtics que va utilitzar l’altre dia, exigir també als partits unionistes que expliquin els altíssims costos de seguir depenent d’Espanya. Mentrestant, mentre Valls només defensi la continuïtat colonial de Catalunya, es pot estalviar aquest discurs, que amb els directius de Freixenet, Planeta, Grupo Godó i companyia ja fem el fet.

2 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Miquel,

No et falta raó en l'aspecte que la representativitat que dóna el seu càrrec li "obliga" a tenir present també la postura de molts empresaris que, sens dubte, estan per la labor (de fet, una independència genera, per definició moltes oportunitats de negoci).

Els "costos de la continuïtat" els empresaris ja els tenen els seus balanços i previsions, perquè, d'existir, són "coneguts" (compte, que quan aquesta continuïtat amaga un insuficient manteniment o creixement d'infraestructures, llavors sí que reaccionen).

Un nou escenari, per la novetat (que no seria poca), genera més imprevistos als balanços (i possibles nous "players/competidors", noves regles, etc.)... i d'aquí la tradicional resistència al canvi dels operadors econòmics més rellevants.


Miquel Saumell ha dit...

Daniel,

Gràcies, comparteixo en bona part el teu punt de vista. Els dirigents de la Cambra juguen el paper que els toca jugar, i els empresaris que aposten per la continuïtat i no volen "aventures" també. Són els que també defensen la unitat de mercat (un concepte antic i totalment superat) d'Espanya. Són els que no exporten o ho fan en una proporció poc significativa. En canvi, els que treballen gairebé en exclusiva per l'estranger (són els que jo tracto) no estan massa preocupats per la possibilitat d'una Catalunya independent. A mitjà/llarg termini ens aniria millor a tots, també als primers, perquè els obligaria a espavilar i buscar nous mercats pels seus productes i serveis.