Desembarcament a Catalunya

Avui seré una mica més contundent que de costum, però és que tota paciència té un límit. Aquest cap de setmana han desembarcat a Catalunya diversos dirigents polítics estatals. Així, la cúpula dels populares ha estat tres dies a Lloret impartint a la seva soferta militància la coneguda doctrina de l’Espanya Una, Grande y Libre, sense oblidar els insults i les desqualificacions personals adreçades al president de Catalunya. Això sí, alguns alcaldes populares han dit que ens estimen molt, ignorant que no volem que ens estimin sinó que ens conformem amb que ens respectin. S’ha de tenir molta barra per venir a Catalunya a donar lliçons sobre corrupció política per part del partit que, amb diferents noms però amb els mateixos cognoms, més diner públic ha desviat des del final de la guerra incivil espanyola. Tot presumptament, és clar.

Errejón, de Podemos també ha tingut la seva quota de protagonisme en les desqualificacions adreçades al moviment independentista en general i a Mas en particular. Insultar Mas s’ha posat de moda. Errejón ha fet l’esforç de dir unes frases en català però, tot i l’esforç, la seva parròquia és més del Sí se puede que del Sí que es pot. Res a dir, cadascú s’expressa com vol. Ara mateix el que els uneix a tots és mirar de carregar-se Mas. Dissabte es van posar d’acord laSexta i Cuatro per fer uns programes gairebé monotemàtics sobre el problema catalán. La presumpció d’innocència gairebé ha desaparegut dels discursos polítics. Mas és el dimoni, perquè ho diu la tele i ho diuen els indas i els marhuendas de torn. Hi ha alguna sentència condemnatòria? Cap. Però no cal, ja ho diu la tele.

Sánchez (PSOE) també ha vingut a visitar els pocs franquiciats del seu negoci que encara li queden a Catalunya. Per congraciar-se amb ves a saber qui ha tingut l’extravagància de dir que ell és catalanista, i s’ha quedat tan ample. Però observant el seu recorregut polític cal suposar que Sánchez ignora què significa aquest terme, i amb els ignorants com ell s’ha de tenir comprensió i paciència. Però una cosa és ser pacient i comprensiu i l’altra es fer veure que plou quan l’aigua que ens cau a sobre no és precisament de pluja. D’aquí al dia 27 sovintejaran els desembarcaments, i els discursos s’aniran endurint en funció de les enquestes. En tres setmanes, però, ja no parlarem d’enquestes sinó de resultats. I, mentrestant, molta paciència!