Diumenge, a mesura que avançava el recompte de vots, els resultats van anar posant els partits al lloc que els corresponia. El podi dels guanyadors va quedar configurat per Junts pel Sí, indiscutibles guanyadors amb 32 escons més que el segon partit, que va ser Ciudadanos i que a partir d’ara serà el primer partit de l’oposició, i la CUP en tercer lloc, que van més que triplicar els seus diputats. Es dóna la particularitat que tots tres es presentaven sense tuteles externes: juguen a Catalunya i decideixen a Catalunya.
Els perdedors, en canvi, depenien tots de Madrid: CSQEP (Franco Rabell), fèrriament tutelat per Podemos i el seu líder màxim, el lerrouxista Pablo Iglesias; el PSC del ballarí Iceta, tutelat, com sempre, pel PSOE; i la franquícia catalana del PP. Deixo de banda Unió, l’altre gran perdedor, que no ha necessitat cap tutela externa per situar-se ella soleta com a partit extraparlamentari.
S’ha demostrat que la tutela madrilenya no ha funcionat, no ha generat uns bons resultats, i un es pot preguntar per què. Una explicació plausible podria ser que durant la campanya electoral els partits perdedors van actuar en clau espanyola. Només tenien al cap les eleccions espanyoles del desembre, i les eleccions catalanes eren com un peatge que havien de pagar de mala gana, i tots ells estaven disposats a perdre vots a Catalunya a canvi de guanyar-ne a Espanya. De moment, les pèrdues electorals a Catalunya ja són una realitat.
Els perdedors, en canvi, depenien tots de Madrid: CSQEP (Franco Rabell), fèrriament tutelat per Podemos i el seu líder màxim, el lerrouxista Pablo Iglesias; el PSC del ballarí Iceta, tutelat, com sempre, pel PSOE; i la franquícia catalana del PP. Deixo de banda Unió, l’altre gran perdedor, que no ha necessitat cap tutela externa per situar-se ella soleta com a partit extraparlamentari.
S’ha demostrat que la tutela madrilenya no ha funcionat, no ha generat uns bons resultats, i un es pot preguntar per què. Una explicació plausible podria ser que durant la campanya electoral els partits perdedors van actuar en clau espanyola. Només tenien al cap les eleccions espanyoles del desembre, i les eleccions catalanes eren com un peatge que havien de pagar de mala gana, i tots ells estaven disposats a perdre vots a Catalunya a canvi de guanyar-ne a Espanya. De moment, les pèrdues electorals a Catalunya ja són una realitat.
3 comentaris:
TAMBE VA AJUDAR EL "TARUGO" DEL SRO.FRANCO,UN TROSKO,MOLT DESCONECTAT DEL NOSTRE TEMPS,ESPERO QUE EL PORTAVEU DEL GRUP NO SIGUI ELL,ELS ENTERRA TU,I QUE AL MANTRA DE LES RETALLADES INCLOGUIN A EL ESTUPID PSOE,I AL FRANQUISTA PP.AN LA MATEIXA INTENSITAT.
Prescindint d'allò que la gent votés, em va fer feliç veure com els catalans ens hem pres molt seriosament aquestes eleccions, en clau de país, l'un o l'altre, però la participació diu molt de com en som de diferents, fins i tot si ens pensem que som la mateixa cosa.
Oliva,
A Sarrià, que és on visc jo, el nostre amic Franco ha quedat l'últim dels partits amb representació parlamentària, amb el 3,7% dels vots.
Clidice,
Si les teories unionistes que deien que a més participació = menys independentisme, et puc donar les dades de Sarrià: participació del 83,4%, JxSí 47,5%, CUP 6,6%.
Publica un comentari a l'entrada