Als països endreçats com, per exemple, la Gran Bretanya, quan arriben a casa de matinada acostuma a ser la persona que et porta la llet, el pa o el The Times. A casa nostra, però, et pots esperar de tot, des dels Mossos d’Esquadra, la Guardia Civil o la Policia Nacional, sovint amb la cara tapada amb passamuntanyes i carregats amb un munt de maletes i caixes de cartró, cosa força sorprenent en l’època digital i dels arxius desats al núvol. Busquen i busquen però sembla que no acaben de trobar mai allò que busquen amb tanta insistència. De fet, potser ni ells mateixos saben exactament què busquen, a banda de la foto que poca estona després apareixerà en tots els mitjans de comunicació. I és que els fotògrafs sempre arriben una estoneta abans que les forces de l’ordre. És evident que algú els ha avisat perquè hi siguin. El repartidor de la llet, potser? Ves a saber. Un país ben estrany, el nostre.
3 comentaris:
Molta lapidació pública i mediàtica i encara no hem vist cap sentència. #volemsentènciesenferm no sentències de tertulià i titulars
Com comenta @clidice, caldrà estar a les sentències. Però una cosa està clara, l'objectiu principal ja està complert. I funciona. Sempre funciona.
Clidice, Daniel,
Gràcies, veig que coincidim bastant.
Publica un comentari a l'entrada