En aquests últims mesos he escrit sovint que, guanyés qui guanyés les eleccions d’ahir a Espanya, el resultat no tindria la més mínima incidència en el contenciós català. Segueixo pensant exactament el mateix. Qualsevol persona mínimament realista sap que a Catalunya només hi ha una sortida política, votar per marxar d’Espanya o quedar-s’hi, i cap dels quatre grans partits d’àmbit estatal està disposat a permetre que els catalans decidim sobre quin ha de ser el nostre futur.
La posició de Podemos és ambigua, i només cal comparar els discursos que fan dirigits a Espanya amb els que a Catalunya apadrina Ada Colau. Per cert, una senyora que tampoc fa tant temps assegurava per activa i per passiva que no entraria mai en política; però el cas peculiar de l’alcaldessa de Barcelona el deixarem pendent per quan parlem de la baixa credibilitat de la nostra classe/casta política. Sigui com sigui, arribat el moment no tinc cap dubte que Podemos coincidirà amb els altres tres grans partits espanyols.
Per poder convocar a Catalunya un referèndum vinculant amb l’aquiescència espanyola es necessiten dos terços dels vots, i només el PP sol ja té la majoria de bloqueig per impedir-ho. Però, si no la tingués, socialistes i ciudadanos els ajudarien encantats. Així que cal oblidar-nos d’Espanya per resoldre el nostre futur; la solució l’hem de trobar nosaltres sols, al marge d’Espanya.
A Espanya ho tenen molt complicat per formar govern, tant o més que a Catalunya, però sobre això ja hi haurà temps d’entrar-hi més endavant. Ara bé, a Catalunya, cal recordar-ho, tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista, una realitat que darrerament es tendeix a oblidar.
Molt possiblement abans de l’estiu a Catalunya haurem de tornar a votar, i serà llavors quan haurem de demostrar-nos nosaltres mateixos que, al marge de la CUP, la majoria de catalans estan més per la independència que pel comunisme tronat que pretén imposar la CUP com a prioritat. Si no assolim aquesta fita, llavors sí, el procés català s’haurà de posar al congelador durant uns quants anys. El futur segueix estant a les nostres mans, però potser haurem de reduir la velocitat de creuer.
La posició de Podemos és ambigua, i només cal comparar els discursos que fan dirigits a Espanya amb els que a Catalunya apadrina Ada Colau. Per cert, una senyora que tampoc fa tant temps assegurava per activa i per passiva que no entraria mai en política; però el cas peculiar de l’alcaldessa de Barcelona el deixarem pendent per quan parlem de la baixa credibilitat de la nostra classe/casta política. Sigui com sigui, arribat el moment no tinc cap dubte que Podemos coincidirà amb els altres tres grans partits espanyols.
Per poder convocar a Catalunya un referèndum vinculant amb l’aquiescència espanyola es necessiten dos terços dels vots, i només el PP sol ja té la majoria de bloqueig per impedir-ho. Però, si no la tingués, socialistes i ciudadanos els ajudarien encantats. Així que cal oblidar-nos d’Espanya per resoldre el nostre futur; la solució l’hem de trobar nosaltres sols, al marge d’Espanya.
A Espanya ho tenen molt complicat per formar govern, tant o més que a Catalunya, però sobre això ja hi haurà temps d’entrar-hi més endavant. Ara bé, a Catalunya, cal recordar-ho, tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista, una realitat que darrerament es tendeix a oblidar.
Molt possiblement abans de l’estiu a Catalunya haurem de tornar a votar, i serà llavors quan haurem de demostrar-nos nosaltres mateixos que, al marge de la CUP, la majoria de catalans estan més per la independència que pel comunisme tronat que pretén imposar la CUP com a prioritat. Si no assolim aquesta fita, llavors sí, el procés català s’haurà de posar al congelador durant uns quants anys. El futur segueix estant a les nostres mans, però potser haurem de reduir la velocitat de creuer.
5 comentaris:
Miquel, en part tens rao. La solució l'hem de trobar nosaltres sols. Ara bé, si a Catalunya tornen haver-hi eleccions, no cal que Más es presenti. Ningú el vol ja. Mira ahí Democràcia i Llibertat. Un desastre! Els de ERC solets ho fan molt millor.
Ara veig que tota la culpa no es de la CUP, sino també de Más per enganyar a ERC.
No entenc massa la funció del Senat, però em sembla que ha de ratificar o aturar allò que aprova el Congrés. Si és així, un Gobierno que legisli coses que no agradin al PP ho té malament. Mireu el resultat del Senat. Quanta blavor!
Mai no aconseguirem res del Gobierno. La llibertat de Catalunya ens l'haurem de fer sols i no sé com però, doctores tiene la Iglesia.
Luis,
Si Mas s'ha de tornar a presentar o no segur que no ho decidiràs tu. Ni jo. I això que dius que "ningú el vol ja" només és la teva opinió, no és el que diuen els resultats electorals. I que ha sofert un desgast, per altra banda ben previsible, no ho nega ningú. I també és evident que de culpables n'hi han uns quants, entre els quals la CUP, que ha demostrat una manera de fer que a molts ens ha sorprès. La història posarà a cadascú al lloc que li correspon.
Mercè,
Exacte, aquesta és la funció de Senado, un sedàs amb majoria absoluta del PP. És per això que el referèndum que prometen Iglesias, Colau i companyia és una gran enganyifa. I el més greu és que ells ho saben.
Glòria,
Per no repetir-me em remeto als comentaris anteriors. La independència depèn només de nosaltres, no hem d'esperar ajuts de l'oest.
Miquel, no és el que diuen? Mirat un altre cop els resultats de Democràcia i Llibertat. Un desastre! En unes noves eleccions, estic segur que la CUP guanyara vots. T'agradin o no son coherents. No com el Mas, que avui diu blanc i dema negre. A tu et sorpren la CUP, a mi el que hem sorpren es que ERC accepti anar amb Mas quan sols ho fan molt millor.
Publica un comentari a l'entrada