.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 30 de desembre de 2015

L’eix dreta-esquerra i l’independentisme

Tinc l’estranya sensació que des de determinats partits i plataformes d’esquerres se’ns vol fer creure que en el món independentista gairebé tothom és d’esquerres, com si les esquerres en tinguessin el monopoli. Aquesta pretensió és, però, més falsa que un bitllet de sis euros, i per evitar malentesos convé que ni que només sigui de tant en tant hi hagi algú que ho recordi. Com a desig personal que poden tenir alguns és ben legítim, però és un desig que ara com ara res té a veure amb la nostra realitat.

Així, encara que interessadament es digui sovint, l’independentisme català no és només d’esquerres sinó que és tan políticament transversal com ho pot ser l’unionisme. En el món unionista català passa una cosa similar, que hi ha de tot, des de l’esquerra comunista i socialista fins als dretans populares i ciudadanos. Si, com diuen alguns, Catalunya fos una societat majoritàriament d’esquerres, no hauria estat possible que Jordi Pujol, que d’esquerres en tenia ben poca cosa, ens hagués governat durant tants anys.

No dubto que la CUP sigui una plataforma de l’extrema esquerra revolucionària, però permeteu-me que comenci a posar en dubte el seu independentisme. La realitat és que ells solets —o elles soletes, com els agrada dir— s’han carregat un procés cap a la independència que teníem bastant ben encaminat. Aquests són els fets, i en el món polític s’han de jutjar fets. La història situarà la CUP a l’extrema esquerra, però encara està per veure si també la considerarà independentista.

6 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, soc molt pesat i repetitiu, pero soc així. Molts dieu que els culpables del procés son la CUP. Jo no ho tinc tan clar. Ara ja m'agrada. Un partit revolucionari com la CUP al poder fa molta por. O no? Millor així i evitar problemes futurs. O no? Bueno nose que dirte perque ara fotem vergonya.

Oliva ha dit...

...CATALUNYA FRONT POPULAR?..."DONDE VAS CON MANTON DE MANILA"¡¡¡.

Lectoracorrent ha dit...

Jo estic molt emprenyada. Fa temps que sembla que ningú no sàpiga dialogar amb ningú (només cal recordar l'olla de grills que va ser el debat previ al 20D a TV3) i si en la CUP el desig d'un país lliure hagués prevalgut per damunt de l'odi a un partit o a una persona, fa temps que tindríem Govern. Però també m'emprenya llegir o sentir els insults que molta gent dedica als membres d'aquest grup. Amb l'insult no es va enlloc.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
A mi la CUP al govern no és que em faci por, em fa pànic. Vaja, com per agafar el camí de l'exili.
Bon any!

Oliva,
Bon any!

Mercè,
Tu emprenyada i jo molt decebut, però no llenço la tovallola.
Bon any!

Clidice ha dit...

Doncs a mi no em fa por ningú, en una Catalunya independent hi ha d'haver anarquistes i feixistes, perquè si no hi són vol dir que o vivim en una dictadura (del color que vulguis) o no som independents. La CUP va fer seu el cant "independència però sense convergència", la qual cosa els ha coartat a bastament l'acció, sobretot perquè a canvi es queden sota el jou pepero espanyol, i això és una roda de molí molt difícil d'empassar. O sigui que, a tots els que formen part de la CUPvergència, que comencin a pensar que el que compta és el país i als carlins que els mati déu.

I bon any, és clar ^^

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,

No només no em fa por que a Catalunya hi hagi cupaires (de fet tinc familiars i amics, tots molt bona gent, que en són entusiastes partidaris) sinó que encara et diré més: és bo que hi hagi aquest contrapès al Parlament, ni que només sigui per evitar excessos. Però sí que em faria por que em governessin, perquè voldria dir que s’intentarien imposar les idees estranyes —estranyes per mi— de la CUP i tot el que això representa.

No sóc partidari del capitalisme d’estat que propugna la CUP i els comunistes en general. Com a liberal sóc partidari del sistema capitalista amb tots els controls fiscals, socials, etc. que toquin per tal d’evitar els excessos del sistema. Sóc partidari de l’euro i de formar part de la UE, i com que per a qui en sàpiga una mica no hi ha cosa més fàcil de manipular que una assemblea, tampoc sóc partidari del sistema assembleari.

Em va saber greu que no sortissis elegida diputada al Congreso de los Diputados tot i que sé que part de la meva família et va votar, però em sembla que a Madrid ara mateix no se t’hi ha perdut gran cosa. Ara la feina la tenim aquí, ja hi haurà temps de nomenar una bona ambaixadora quan toqui ;-)

I molt bon any a tothom. També als cupaires, només faltaria!