.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 19 de desembre del 2016

Loteria, diner fàcil i La Marató de TV3

Sempre m’he mostrat contrari a la promoció institucional de la loteria perquè, ens agradi o no, aquest joc fomenta dues coses molt negatives: per una banda, una malaltia greu anomenada ludopatia i, per l’altra, l’aspiració al diner fàcil obtingut sense esforç. I ara seré discret i no qualificaré com es mereix el fet que els beneficis obtinguts amb la loteria es destinin a potenciar el servei d'un gran hospital que lluita contra la ludopatia. El meu consell seria de pur sentit comú: no fomentis la ludopatia i no hauràs de dedicar tants recursos a guarir-la.

Tampoc em sento gens còmode amb que es facin grans espectacles mediàtics de la caritat, com es fa amb La Marató de TV3. I si no en voleu dir caritat i preferiu anomenar-ho solidaritat, un terme que significa més o menys el mateix però que està més de moda, la cosa no canvia. No cal dir que, tot i que no hi col·laboraré (jo ja pago els impostos que em toquen, i no tinc cap remordiment de consciència), espero que es recaptin molts diners i que s’utilitzin bé. Però la societat hauria de ser conscient -i diria que, en general, no ho és- que l’existència de La Marató és la conseqüència d’uns mals governants que no donen prioritat ni utilitzen els recursos necessaris per a les investigacions mèdiques.

Així, com més èxit té La Marató més en evidència queda el govern que no fa bé la seva feina. Molts dirigents polítics, però, no tenen vergonya i, a la vista de tothom, es posen a primera fila per agafar el telèfon per on arriben els donatius i, de passada, es fan promoció política a costa del contribuent. Doncs bé, per dir-ho suaument em sembla una actitud entre poc seriosa i cínica, la veritat. Algú ho havia de dir.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Ho has dit molt bé, Miquel. Jo he deixat constància al Facebook del meu desgrat per la Marató i tot i raonant'ho molta gent amb un lliri a la mà se m'ha tirat a sobre. i no penso que fomenti lam
En canvi no comparteixo el que dius de la loteria. Ho trobo exagerat i no penso que fomenti la ludopatia. A casa comprem loteria cada any per Nadal i la del "niño" i ara també adquirim algun dècim de la grossa i mai hem esdevingut ludòpates ja que no ens en recordem fins l'any següent. Ho fem com una tradició i així ho fa molta gent, creu-me. Els ludòpates, per desgràcia, en tenen prou amb les màquines escurabutxaques dels bars, així comencen i després bingos i casinos. En conec un cas molt malaurat.
Salut!

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Això que em dius de la loteria m'ho diuen sovint, i admeto que potser sóc un pèl massa radical. Agafa-t'ho com una provocació simpàtica ;-)