Foto: El Periódico
No és cap exageració afirmar que, políticament parlant, els pitjors dos anys que hem patit els barcelonins des de la mort de Franco són els de la pèssima gestió de govern de la senyora Colau i els comuns que l’acompanyen. Observada amb la perspectiva dels anys transcorreguts la trajectòria d’altíssima demagògia populista de Colau a favor de l’incompliment unilateral dels contractes hipotecaris, ara algú potser pensarà —jo llavors ja ho vaig escriure— que en els anys anteriors al seu triomf electoral ja es podia intuir què ens cauria a sobre si un dia arribava a governar. Doncs bé, com passa sovint en molts àmbits de la vida, aquest cop també la realitat ha superat, amb escreix, la previsió més pessimista.
Colau ja no és que sigui un malson com ho era quan es dedicava a l’activisme i assegurava que mai entraria en política. Colau és, ara, una perillosa realitat política. Amb Colau la ciutat ha anat enrere en gairebé tots els àmbits. Colau només l’ha encertat quan ha rectificat, però aquestes rectificacions, dissortadament, s’han produït molt poques vegades. Amb Colau a l’alcaldia s’han destruït milers de llocs de treball i/o se n’han deixat de crear. Els turistes, però, segueixen venint igual a Barcelona, però ara molts es veuen obligats a pernoctar en municipis veïns que, encantats de la vida, recapten els corresponents impostos. Els impostos ara es queden a l’Hospitalet, però les molèsties i les despeses segueixen anant a càrrec dels barcelonins. Negoci rodó per l’Hospitalet, en detriment de Barcelona.
Cal tenir ben present, però, que no tots els barcelonins, ni de bon tros, van votar a favor de la demagògia colauista. Així, tres de cada quatre barcelonins que es van acostar a les urnes a les eleccions municipals del 2015 no van votar aquesta opció. És falsa, per tant, aquella musiqueta que diu que Colau i els que l’acompanyen ocupen el poder municipal barceloní perquè els barcelonins així ho van voler, com si això ja els donés carta blanca per fer qualsevol disbarat. A veure, els barcelonins, rotundament, no. Alguns barcelonins, sí. Exactament, només un de cada quatre. Un balanç de dos anys que, sent generosos, podríem perfectament definir com esfereïdor. En aquests dos anys Colau ha espatllat gairebé tot el que ha tocat. Un balanç de dos anys ple d'ombres que els barcelonins tardarem molts anys a oblidar. Colau té ara dos anys més per intentar rectificar. Ho farà?
7 comentaris:
Jo no soc colauista. No la vaig votar. Pero dir que tot ho ha fet malament es molt bèstia. Com tots te coses bones i coses dolentes.
Tu prefereixes al senyor Trias oi? una persona que va fer la remodelació de la diagonal tot i sortir l'opció de no fer res en la consulta. Ole tu! Tot per cobrar comissions.
Jo no veig a ningú de l'oposició amb carisma com a l'epoca Maragall. Llavors Colau, sense ser una crac, no la veig tan malament.
Luis,
Gràcies, però una mica de rigor, si us plau.
1/ "dir que tot ho ha fet malament és molt bèstia". D'acord, per això he afegit un "gairebé", que tu, interessadament, has ignorat.
2/ D'on treus que jo prefereixo Trias? Si repassessis el meu blog (que sé que no ho faràs) veuries que els anys 14 i 15 vaig fer campanya en contra de la reelecció de Trias per, entre altres motius, incompliment del seu programa electoral quan governava.
3/ La consulta "hereuenca" de la Diagonal anava sobre el tramvia, i va sortir que no.
4/ Acusar Trias de cobrar comissions sense proves, i tu no les tindràs mai, et pot costar una merescuda querella de l'exalcalde.
5/ Maragall va ser un bon alcalde de Barcelona, i un mal president de la Generalitat. Sempre ho he dit.
Miquel, contestare.
1- Perdona. Has dit gairebé. Tens rao. Igualment no estic d'acord.
2- Torno a demanar disculpes. Tu potser no, pero la majoria de gent que son anti Colau son pro Trias.
3- No vull querelles ni malts rollos. Mil disculpes.
4- Quan jo parlava de Maragall, parlava del Maragall alcade no president de la Generalitat.
AQUESTA SRA.DEIXARA LA CIUTAT A PUNT D'DESDONAMENT,PERO PART DE CULPA LA TE ERC.QUE LI VA FER CONFIANZA EN EL SEU MOMENT,ALFRED BOSCH UN ALTRE PROBLEMA...OBLIDEU EL SEU NEOPOTISME?.
No sóc de Barcelona, però això no treu que pugui veure unes incoherències de l'alçada d'u campanar, aquesta dona, diu que no vol la gentrificació i acusa entre d'altres el turisme, que per cert jo no li donaria la culpa ja que les pernoctacions turístiques estan sobre un 3% de la població, però a l'hora vol reduir els aparcaments subterranis, lo qual cosa, perjudica a la gent ¨treballadora" car els aparcament que quedin seran més cars, i de dany col·lateral això també pot provocar gentrificació, ja que de facto expulsa a gent amb menys recursos, un altre, llegeixo que vol apujar l'IBI un 30%, bravo, tornem al mateix és perjudica la gent amb menys recursos i un altre cop, d'efecte col·lateral ajuda a la gentrificació en expulsar a la gent amb menys recursos, per cert una apujada que no trobo justificada, si segons els comptes l'any passat l'Ajuntament va tenir superàvit.
Eliseu
Oliva,
Amb dos anys s'han anat posant en evidència les mancances de tota mena dels colauistes, i és d'esperar que en els dos anys que queden fins a les eleccions els barcelonins trobaran una opció de govern millor, que tampoc hauria de ser tan difícil.
Eliseu,
T'ho compro tot, excepte la pujada de l'IBI del 30%, que no crec que es confirmi.
No ho discutirè pas, només dic que és una noticia/proposta/globus sonda, sortit dels colauistes i que d'aplicar-se, l'efecte seria tot el contrari de la seva propaganda que és perjudicar precisament a la gent amb menys recursos, igual que si aplica la supressió d'aparcaments subterranis( tampoc crec que ho arribi a fer) però quan els dirigents és compren com dèspotes il·lustrat, el que faran és del tot impredictible.
Eliseu
Publica un comentari a l'entrada