(L’article original en versió paper es va publicar el 28 d'abril de 2017 a la pàg. 6 del núm. 1.806 de La Veu de l'Anoia)
Parteixo d’unes dades matemàtiques ben senzilles. Els catalans independentistes, és a dir, el 48 per cent dels votants a les últimes eleccions, són bastants més que els catalans que no són independentistes que, per més que diguin el contrari, a les mateixes eleccions només van obtenir el 39 per cent dels vots. Els catalans independentistes són, per tant, un 23 per cent més que els catalans unionistes. Vull pensar que aquestes xifres ningú les posarà en dubte ja que aquí no hi ha ideologia ni opinió política, aquí només hi ha dades i matemàtica aplicada. A més a més, i això sí que ja podria ser una valoració política, cal no oblidar que van ser les eleccions catalanes amb més participació de la història i, per tant, les més representatives de la voluntat dels catalans.
Espanya ens repeteix dia sí i dia també que si els catalans independentistes volem que es faci un referèndum per poder decidir si ens separem d’Espanya o ens hi quedem, ho tenim la mar de fàcil: només ens cal modificar la Constitución Española. Sembla mentida que una sortida tan fàcil no se’ns hagués acudit abans. Doncs apa, posem seriosament sobre la taula aquesta possibilitat, però abans estudiem una mica quines opcions reals tenim de poder modificar la Constitución Española, més que res per no perdre temps en feines inútils.
Imaginem-nos que els set milions i mig de catalans fossin tots majors d’edat i, per tant, que els set milions i mig de catalans tinguessin tots dret a vot. Imaginem-nos també, per imaginar que no quedi, que els set milions i mig de catalans fossin tots independentistes. Imaginem-nos, finalment, que els set milions i mig de catalans —tots majors d’edat i independentistes— anessin tots a votar. Resulta evident que això ni es dóna ara ni es donarà mai, però fem l’esforç mental d’imaginar-nos-ho.
Doncs bé, fins i tot en aquestes circumstàncies impossibles, resulta que els catalans només representen el setze per cent de la població espanyola, i cal recordar que per modificar la Constitución Española és necessari tenir l’aprovació dels dos terços dels votants com a mínim. Per tant, queda demostrat que el camí per poder resoldre el problema segur que no és aquest. Se n’ha de buscar un altre, i diria que tots sabem quin és: anar a votar al marge del que digui la Constitución Española i de quina sigui la voluntat dels espanyols. Els tribunals espanyols inhabilitarien els votants catalans? Podria ser que ho intentessin, però si guanyés el “sí” la inhabilitació ja no tindria efectes pràctics.
Parteixo d’unes dades matemàtiques ben senzilles. Els catalans independentistes, és a dir, el 48 per cent dels votants a les últimes eleccions, són bastants més que els catalans que no són independentistes que, per més que diguin el contrari, a les mateixes eleccions només van obtenir el 39 per cent dels vots. Els catalans independentistes són, per tant, un 23 per cent més que els catalans unionistes. Vull pensar que aquestes xifres ningú les posarà en dubte ja que aquí no hi ha ideologia ni opinió política, aquí només hi ha dades i matemàtica aplicada. A més a més, i això sí que ja podria ser una valoració política, cal no oblidar que van ser les eleccions catalanes amb més participació de la història i, per tant, les més representatives de la voluntat dels catalans.
Espanya ens repeteix dia sí i dia també que si els catalans independentistes volem que es faci un referèndum per poder decidir si ens separem d’Espanya o ens hi quedem, ho tenim la mar de fàcil: només ens cal modificar la Constitución Española. Sembla mentida que una sortida tan fàcil no se’ns hagués acudit abans. Doncs apa, posem seriosament sobre la taula aquesta possibilitat, però abans estudiem una mica quines opcions reals tenim de poder modificar la Constitución Española, més que res per no perdre temps en feines inútils.
Imaginem-nos que els set milions i mig de catalans fossin tots majors d’edat i, per tant, que els set milions i mig de catalans tinguessin tots dret a vot. Imaginem-nos també, per imaginar que no quedi, que els set milions i mig de catalans fossin tots independentistes. Imaginem-nos, finalment, que els set milions i mig de catalans —tots majors d’edat i independentistes— anessin tots a votar. Resulta evident que això ni es dóna ara ni es donarà mai, però fem l’esforç mental d’imaginar-nos-ho.
Doncs bé, fins i tot en aquestes circumstàncies impossibles, resulta que els catalans només representen el setze per cent de la població espanyola, i cal recordar que per modificar la Constitución Española és necessari tenir l’aprovació dels dos terços dels votants com a mínim. Per tant, queda demostrat que el camí per poder resoldre el problema segur que no és aquest. Se n’ha de buscar un altre, i diria que tots sabem quin és: anar a votar al marge del que digui la Constitución Española i de quina sigui la voluntat dels espanyols. Els tribunals espanyols inhabilitarien els votants catalans? Podria ser que ho intentessin, però si guanyés el “sí” la inhabilitació ja no tindria efectes pràctics.
7 comentaris:
Miquel, primer de tot 48 menys 39 son 11. Ja m'explicaras d'on et surt el 23. Perdona, soc jo que de matemàtiques no en se gens.
En segon lloc no cal fer volar la imaginació. Menys paraules i mes fets com els vascos. No es millor?
I per acabar. Els tribunals espanyols inhabilitarien els polítics organitzadors del referèndum il.legal com el 9N.
Luis,
Me n'alegro que avui coincidim en alguna cosa i és que, com bé dius, les matemàtiques no són el teu fort:
1/ 48 menys 39 són, exactament, 9 i no 11.
2/ 39 més el 23% de 39 són, exactament, 48.
Creu-me, et convindria repassar les mates ;-)
Miquel, disculpa pel meu error matemàtic. Tothom es pot equivocar i mes si vas ràpid escrivint el comentari. Evidentment sé restar 48 menys 39. Fins aquí arribo.
El que no entenc és que fem parlant encara dels resultats del 27-S si es compleixen gairebé 2 anys.
I per acabar, votar en un referèndum il.legal no servirà de res. Els tribunals espanyols inhabilitarien als polítics organitzadors del referèndum il.legal com el 9N.
Luis, fer com els bascos? els bascos ho podem fer perquè hi ha Catalunya, quan no hi siguem ( no m'amoïnara gens) ja veurem si el tracte serà igual,
A part no és ni intel·ligència ni saber fer, es ser oportunistes, cap mitja espanyol ha dit res dels diners perdonats als bascos ni cap autonomia ha dit que volen el mateix tracte que els bascos, quan en altres moments Catalunya començava a negociar qualsevol cosa, els mitjans saltaven a la jugular i totes les es autonomies dient que no permetrien cap privilegi per Catalunya
Vaja veig que això ho obvies,
Fa dos anys del 27S, si, I ? que és que 2 anys invaliden el resultat, perquè de ser així, la constitució no se com és que està vigent, per no parlar del il·legal decret de nova planta,
Mal et pesi, el 9N no va ser il·legal, la i·legalitat se l'han tret de la màniga a posteriori.
I un referèndum fet sota el mandat de les urnes, tampoc serà il·legal,
Eliseu
Eliseu, de bon rotllo però et contestaré. Quan parlo dels bascos, em refereixo al fet que ells parlen menys i actuen mes. No es millor? Nosaltres podríem fer el mateix.
Evidentment que 2 anys no invaliden el resultat. Però seguir parlant d´unes eleccions on han quedat molt clar els resultats és absurd. No creus?
Paraules del senyor Puigdemont de fa mes d´un any: ``Hem vingut en aquests 18 mesos a preparar un Estat per esdevenir independents, i això és el que farem, que ningú en tingui dubte´´. Ja han passat els 18 mesos. Em pots dir on està el nou Estat?
I per últim, de quin referèndum em parles? del referèndum que segons la ANC ja no fa falta per a la independència?
Eliseu,
Al Luis li passa que té una opinió prefixada sobre aquest tema, i no el trauràs d'aquí.
Parlant dels bascos, segurament si els catalans tinguéssim l'avantatjós tracte fiscal que tenen ells (vist amb ulls espanyols -catalans incloses-, molt injust) i el tracte respectuós que reben ells per part d'Espanya... otro gallo nos cantara, i el percentatge d'indepes catalans seria bastant més baix que ara.
I un vaticini final: quan els catalans ja no hi siguem, com que Espanya ja no podrà mantenir el tracte fiscal amb Euskadi tal com funciona ara, l'independentisme basc augmentarà, i potser també acabaran fotent al camp.
I qüestionar el resultat de les últimes eleccions catalanes (amb una clara majoria pro independència, 55 sí / 45 no) ho veig com una rebequeria d'un que sap que té la partida perduda però no ho vol admetre.
Miquel, això de l´opinió prefixada ho dius tu.
Molt probablement els bascos tenen un tracte fiscal que els afavoreix de manera molt clara perquè els seus polítics ho han sabut gestionar. Chapeau! Aquí no podem dir el mateix.
I pel que fa a les últimes eleccions jo no qüestiono els resultats. El que jo dic ho deien els mitjans de comunicació. Jo en aquest blog mai he dit una mentida. De bon rotllo, pero no insinuïs coses que no son certes siusplau.
Publica un comentari a l'entrada