Vivim temps polítics molt complicats. Els partits independentistes no ho estan fent bé, però tenen la gran sort que l’unionisme encara ho fa pitjor. El discurs polític del PSOE cada dia s’assembla més al del PP/Ciudadanos. Al capdavall, aquesta confluència ideològica té tot el sentit, ja que tots tres formen el trio 155, una tara democràtica que a curt i mitjà termini no es podran treure de sobre. Que hi ha diferències, desacords i estratègies diferents entre els partits independentistes catalans és una obvietat. I que aquesta situació tan pueril de fer política petita és molt lamentable ningú ho nega. Sovint tenim la sensació que aquí no es treballa en clau de país sinó en clau de partit. Però tampoc s’ha de perdre de vista que, ara, els catalans partidaris d'una Catalunya independent són bastants més que abans, i que el creixement de l’opció independentista potser és massa lent però és tossudament sostingut. I això és molt important. Resumint, tot i el pessimisme de molta gent, segueixo sent raonablement optimista sobre el bon fi del procés.
3 comentaris:
Jo soc un dels que també penso que tot és massa lent ja que, com que fa 87 anys vaig néixer sota el jou de l’Estat espanyol, m’agradaria poder treure-me’l de sobre abans de morir. Vinga! Persistim!
Gràcies, Carles.
Aquest escrit és una mica animador. Ens convé en aquests moments difícils veure una mica de llum.
Ens en sortirem! Alguns tenim pressa!
Publica un comentari a l'entrada