Clarissa Ward vs. els tertulians

(Article original publicat el 27/8/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2032, pàg. 2)

La periodista americana Clarissa Ward i el seu equip es van estar a Kabul fent la seva feina, però constatant les amenaces reals que feien perillar la seva integritat física, fa una setmana van decidir sortir cames ajudeu-me d’aquell infern. És el que volen els talibans, que no hi hagi testimonis periodístics de les seves atrocitats. L’equip de Ward va fer el que va poder fins que els van prohibir seguir fent la seva feina periodística. Una mala notícia, es miri com es miri.

Ward, nascuda a Londres l’any 1980 (té, per tant, quaranta-un anys), ara gaudeix de la nacionalitat americana. Des de fa sis anys Ward treballa com a corresponsal de la cadena de televisió CNN, i abans ho havia fet per a les cadenes Fox, ABC i CBS. Tot i la seva relativa joventut, aquesta llarga experiència laboral la va transformar en un referent. Les seves cròniques d’aquests dies des de Kabul, explicant des del carrer l’entrada dels talibans a l’Afganistan i els abusos perpetrats contra la població indefensa, s’han vist a tot el món. Ara, qui tingui interès en aquest tema ja sap qui és Clarissa Ward.

Abans apareixia vestida d’occidental, però els últims dies sortia amb aquelles gavardines fosques i els mocadors al cap que encara hi ha qui defensa que les dones utilitzen perquè els ve de gust. En fi, es comença parlant d’un suposat respecte per les diferències culturals i s’acaba justificant la burca. Ara bé, com que d’aquests temes potser no hi entenc gaire i tampoc m’agradaria fer el ridícul posant en evidència la meva ignorància, quan es discuteix sobre el vel femení (vel sí, vel no), jo sempre em quedo amb l’opinió autoritzada de l’escriptora marroquina-vigatana Najat el Hachmi.

Les nostres cadenes de televisió també tracten sobre la situació a l’Afganistan. Però la diferència amb la CNN és abismal. Aquí sovintegen els tertulians, els quals poden ser politòlegs, economistes, periodistes, etc. Sobre el paper, són grans especialistes en tot. Avui pontifiquen sobre l’Afganistan, ahir discutien sobre la factura de la llum, abans-d’ahir sobre els immigrants africans que arriben en pastera, o sobre la diferència que hi ha entre l’escola pública i la privada, o sobre l’eutanàsia, el dret a l’habitatge, els okupes o qualsevol altre assumpte que estigui d’actualitat. Són molt aplicats, abans de començar el programa es miren una mica la Wikipedia, googlegen alguna cosa i en pocs minuts ja s’han convertit en especialistes en la matèria que hauran de tractar amb posat seriós davant les càmeres de televisió.