(Article original publicat el 17/6/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2074, pàg. 2)
Sortosament, encara ens queda premsa lliure. La setmana passada es va fer públic el cas d'un policia espanyol de Menorca, l'I.J., tot i que a les persones que espiava des de feia gairebé dos anys els assegurava que es deia Marc i que era de Mallorca. Des que els seus caps policials li van facilitar els documents d'una identitat falsa, el nostre personatge, fent-se passar per un mallorquí, s'havia infiltrat en col·lectius independentistes i socials. El seu accent menorquí, però, el delatava i generava sospites, i es va iniciar una investigació periodística que, finalment, l'ha posat al descobert. A partir de fer-se pública la seva identitat real, l'home ha deixat de freqüentar els seus llocs habituals, i les seves xarxes socials de sobte també han desaparegut. Ves a saber on el deuen haver destinat.
Que els estats tenen policies infiltrats en grups criminals no és pas cap novetat. Quan s'intervé una partida de droga, per exemple, no acostuma a ser fruit de la casualitat com de vegades ens volen fer creure. I tampoc és per xamba quan cau una xarxa de tràfic il·legal de persones. La tasca de la policia és, també, aquesta, prevenir el delicte, i no em sembla malament. Ara bé, quan es parla de prevenir delictes no s'hi haurien d'incloure mai inexistents delictes d'opinió ni de discrepància política. En una democràcia sense adjectius, aquestes dues figures no poden ser mai delictives ni, per tant, perseguibles. En una democràcia no aigualida ser independentista i treballar a favor de la independència del teu país són drets ciutadans, i aquí és on la cúpula de l'estat espanyol sempre té una certa tendència a travessar la línia vermella.
Per entrar a qualsevol cos policial un ha d'estar disposat a fer feines clarament il·legals i, un cop fetes, no ha de tenir remordiments de cap mena. T'ho han ordenat i punt, no t'has de qüestionar res més. Conceptes com moralitat i ètica queden totalment al marge de determinades actuacions policials, tot i que segurament no tothom compartirà el meu punt de vista. Podríem posar molts exemples. Anar a atonyinar catalans al crit de "A por ellos" en podria ser un. Espiar ciutadans independentistes, un altre. Els personatges de dalt de tot que no només toleren aquestes pràctiques il·legals sinó que tenen la gosadia d'ordenar-les, argumenten que per preservar les essències pàtries —todo por la patria?— val la pena córrer el risc d'anar a la presó si un jutge et declara culpable. A ulls d'aquesta genteta, el policia Villarejo és un patriota exemplar.
Sortosament, encara ens queda premsa lliure. La setmana passada es va fer públic el cas d'un policia espanyol de Menorca, l'I.J., tot i que a les persones que espiava des de feia gairebé dos anys els assegurava que es deia Marc i que era de Mallorca. Des que els seus caps policials li van facilitar els documents d'una identitat falsa, el nostre personatge, fent-se passar per un mallorquí, s'havia infiltrat en col·lectius independentistes i socials. El seu accent menorquí, però, el delatava i generava sospites, i es va iniciar una investigació periodística que, finalment, l'ha posat al descobert. A partir de fer-se pública la seva identitat real, l'home ha deixat de freqüentar els seus llocs habituals, i les seves xarxes socials de sobte també han desaparegut. Ves a saber on el deuen haver destinat.
Que els estats tenen policies infiltrats en grups criminals no és pas cap novetat. Quan s'intervé una partida de droga, per exemple, no acostuma a ser fruit de la casualitat com de vegades ens volen fer creure. I tampoc és per xamba quan cau una xarxa de tràfic il·legal de persones. La tasca de la policia és, també, aquesta, prevenir el delicte, i no em sembla malament. Ara bé, quan es parla de prevenir delictes no s'hi haurien d'incloure mai inexistents delictes d'opinió ni de discrepància política. En una democràcia sense adjectius, aquestes dues figures no poden ser mai delictives ni, per tant, perseguibles. En una democràcia no aigualida ser independentista i treballar a favor de la independència del teu país són drets ciutadans, i aquí és on la cúpula de l'estat espanyol sempre té una certa tendència a travessar la línia vermella.
Per entrar a qualsevol cos policial un ha d'estar disposat a fer feines clarament il·legals i, un cop fetes, no ha de tenir remordiments de cap mena. T'ho han ordenat i punt, no t'has de qüestionar res més. Conceptes com moralitat i ètica queden totalment al marge de determinades actuacions policials, tot i que segurament no tothom compartirà el meu punt de vista. Podríem posar molts exemples. Anar a atonyinar catalans al crit de "A por ellos" en podria ser un. Espiar ciutadans independentistes, un altre. Els personatges de dalt de tot que no només toleren aquestes pràctiques il·legals sinó que tenen la gosadia d'ordenar-les, argumenten que per preservar les essències pàtries —todo por la patria?— val la pena córrer el risc d'anar a la presó si un jutge et declara culpable. A ulls d'aquesta genteta, el policia Villarejo és un patriota exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada