La regidora Martín visita Sarrià

Em va arribar la convocatòria d'un acte sobre les dificultats de trobar habitatge a Sarrià, i les diverses fórmules que l'ajuntament i altres entitats poden oferir per pal·liar el problema. Com que aquest tema sempre m'ha interessat hi vaig anar disposat, com sempre, a aprendre. No tinc gens clar si allò era un acte institucional de l'ajuntament o era un acte de partit. Segons el pòster reproduït al costat, allò era un acte institucional, però observant els assistents allò semblava un acte de partit, concretament del partit de la senyora alcaldessa. Coneixia a la majoria dels assistents, i allà hi havia la militància dels Comuns al nostre districte gairebé en ple. Ep, res a dir, però sorprèn que ho disfressin com un acte institucional.

Sigui com sigui i tal com estava anunciat, finalment es va presentar a la sala, amb vint-i-cinc minuts de retard, la regidora de l'ajuntament que té a càrrec seu els temes d'habitatge. Es va disculpar amb una excusa graciosa. Segons ens va explicar, "la meva agenda diu que aquest acte s'havia de celebrar en un altre lloc", i aquí va quedar la cosa. No sabem si la persona que s'ocupa de portar l'agenda oficial de la regidora encara treballa al mateix lloc o ja l'han enviat a tallar canya voluntària, com fan a Cuba amb els compañeros que no fan la farina plana.

La regidora ens va fer una explicació clara i molt didàctica sobre les ofertes de l'ajuntament. Segons ella, i en això coincidim, per anar fent un parc públic d'habitatges es necessiten anys, i se n'han perdut molts sense fer res de profit. Segons ella, només s'ha posat fil a l'agulla a partir de l'any 2015, quan els comuns es van fer càrrec del govern de la ciutat. Segons ella, des del 1979 fins al 2015 no s'havia fet gairebé res, tot i que des del 1979 fins ara —exceptuant els quatre anys del mandat Trias— els correligionaris polítics de la regidora, amb un nom o amb un altre, sempre han cogovernat la ciutat. És a dir, que els que no han fet res són, també, els seus, i hagués estat bé que l'enginyera química i regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona Lucía Martín González hagués fet una mica d'autocrítica.