Tenir amo no surt de franc

Si tens pensament propi i t'agrada expressar les teves idees en públic, tenir amo no surt de franc, és un mal negoci. Tots els diputats del Parlament tenen amo, és a dir, no poden expressar-se lliurement, ni poden protestar o aplaudir quan els ve de gust fer-ho. Tot està pautat, tot està regulat, i sempre cal obeir les indicacions de l'amo. Ara hi ha hagut el cas de la diputada igualadina Judit Guàrdia, de Junts, que fa uns dies va debutar com a parlamentària en substitució d'Elsa Artadi. Era la primera vegada que Guàrdia ocupava un escó a l'hemicicle, i hem de suposar que encara no estava massa al cas de la normativa interna del seu partit. El fet és que va sortir al faristol un diputat de la CUP i sembla que el seu discurs va agradar força a la nova diputada (a mi també em va agradar el discurs, tot i que als cupaires no els he votat mai ni tinc previst fer-ho en el futur), i en acabar la seva intervenció es va posar a aplaudir afegint-se als diputats de la CUP que també expressaven la seva satisfacció. De seguida, però, el seu company d'escó li va donar discretament uns copets per fer-li veure que amb aquell aplaudiment inesperat estava trencant la normativa interna del partit. En adonar-se'n, Guàrdia va deixar d'aplaudir i va demanar disculpes amb una mirada i uns gestos que ho deien tot (si el busqueu a la xarxa, trobareu el vídeo). Estic segur que la nova diputada va aprendre la primera lliçó que aprèn un diputat quan entra al Parlament: no s'aplaudeix quan vols sinó només quan pots, quan l'amo t'ho autoritza.