La façana i el cervell

(Article original publicat el 8/9/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2138, pàg. 2)

Cal valorar la persona pel que té a dins del cap, per allò que no es veu a primera vista, i no pel seu embolcall exterior, és a dir la façana, el seu aspecte físic, el vestit i el rellotge que porta, el cotxe que utilitza o, si anem més enllà, el seu patrimoni. En aquest sentit, és decebedor el tractament entre poc respectuós i d'un masclisme gens dissimulat el fet que molta premsa generalista i la majoria de les cadenes de televisió reserven per a determinades persones, molt especialment les senyores però no només, destacant-ne la façana gairebé en exclusiva. Es valora més l'embolcall que la intel·ligència, tot i que la façana es deteriora amb una relativa rapidesa. El cervell, en canvi, degudament cultivat i amb l'experiència viscuda, va millorant amb el temps.

Facin la prova, agafin qualsevol diari d'àmbit estatal i observin què en destaquen quan parlen, per exemple, de la periodista Letícia Ortiz, una persona que d'uns anys ençà i per motius obvis surt molt als mitjans. Poso aquest exemple perquè em consta que Ortiz és una persona bastant més intel·ligent que la mitjana, tot i que en un moment determinat de la seva vida va optar per fer un paper que Déu n'hi do. Però no l'hem de plànyer, ningú la va obligar a casar-se en segones núpcies amb qui es va casar. Què en destaquen els diaris de la senyora Ortiz? Bàsicament, el seu vestuari i el seu bon aspecte físic. M'imagino que ho fan perquè la premsa té molt ben estudiat que parlant de l'embolcall vendran més diaris que si parlessin del que diu o del que pensa.

Un cas ben diferent és el de les senyores que quan surten de casa per anar pels puestus sembla que només es preocupin de l'embolcall, com si només tinguessin l'objectiu de lluir el seu físic, i, en alguns casos, per dir quatre bajanades sobre tota mena d'assumptes, per més complicats que siguin i per més que en tinguin un desconeixement total. S'atreveixen a opinar sobre qualsevol tema, i és que ja diuen que la ignorància és molt atrevida. Aquí em venen tants noms al cap que no n'escriuré cap. Aquestes senyores tenen, òbviament, el dret a banalitzar-ho tot, i també a deixar constància pública de la seva ignorància —segurament no en són conscients—. Però llavors a ningú ha d'estranyar que quan els mitjans parlen d'aquestes persones es limitin a destacar una façana que, si bé a primera vista pot cridar agradablement l'atenció, acostuma a anar combinada amb un nivell d'intel·ligència que no arriba a l'aprovat, i la decepció que tot plegat provoca resulta inevitable.