Ventres de lloguer

Algunes dones no volen acceptar que ser mare no és un dret, i a partir d'aquesta realitat ha sorgit un important mercat de nadons. A banda del mètode natural de tota la vida, avui en dia la tecnologia ofereix moltes altres maneres de ser mare. Ara bé, al marge del que digui la llei, al meu entendre no tots els mètodes són èticament acceptables. Posaré només un exemple molt cridaner, com són els ventres de lloguer que posen a disposició del mercat dones que tenen dificultats econòmiques, unes dones que, a canvi d'unes compensacions, es presten a tenir un embaràs per compte d'una altra dona, la qual es farà càrrec del nadó quan l'embaràs arriba a termini. Es miri com es miri, això no deixa de ser una variant més d'explotació sexual, sense matisos, tot i que socialment potser és més acceptada. Repetim-ho per si no ha quedat prou clar: la necessitat fa que dones en dificultats econòmiques es prestin a ser mares només durant els nou mesos d'embaràs; un cop s'ha produït el part, aquell nadó passa a mans d'una altra dona que se'l queda en propietat. Algunes dones no volen acceptar que ser mare no és un dret, i a partir d'aquesta realitat ha sorgit una activitat èticament reprovable.

+ + + + 

Afegitó de les 16.15h: em fan veure que el meu comentari és incomplet, ja que el desig de la paternitat, que no dret, el poden tenir igualment els homes, i que també poden optar per la via igualment reprovable del ventre de lloguer. Ben cert, em ve al cap el cas de Miguel Bosé i els seus bessons. Queda dit, doncs, junt amb les meves disculpes per l'oblit.