Perquè sempre s’ha fet així

Quan proposes a algú canviar alguna cosa per tal de millorar-la i et respon dient que no cal canviar-la, i insisteix que s’ha de fer com s’ha fet sempre, i com a únic argument per justificar la seva posició et diu que perquè sempre s’ha fet així, podem posar la mà al foc que segurament estem davant d’un funcionari públic sense iniciativa, o d’algú que, sense ser-ho, no creu en l’evolució intel·ligent, ni en el fet que, posant-hi una mica de ganes, les coses sempre es poden millorar.

Res a celebrar, ni a Amèrica ni a Sarrià

(Article original publicat el XX/11/2024 a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià núm. 111/11-2024, pàg.22)

A Espanya, del 12 d'octubre en diuen "Dia de la Hispanidad". És la festa nacional del país veí. El Govern espanyol cada any ho celebra amb un gran protagonisme militar, mentre els pobles conquerits d'Amèrica no tenen res a celebrar, i només commemoren aquells fets.

El 4 de novembre de 1921, ara fa 103 anys, Barcelona es va annexionar el poble de Sant Vicenç de Sarrià amb la complicitat de Madrid, i en contra de la voluntat dels sarrianencs. Els governants de Barcelona sempre han considerat que l'annexió dels pobles del voltant eren motius de celebració. Sarrià no, i no ho celebra, només ho commemora. Són dos exemples que expliquen la diferència entre celebrar i commemorar.

He perdut el compte de les vegades que m'he vist obligat a retreure als polítics municipals de Barcelona que es permeten la frivolitat de definir com a celebració el final de Sarrià com a vila independent. Des de la seva visió centralista de la política, als governants de Barcelona els costa d'entendre que els sarrianencs no celebrem una derrota; ens limitem a commemorar-la.

Com dèiem abans, Sarrià va passar a formar part de Barcelona com un barri més de la ciutat. Aquell procés dolorós d'annexió forçada va tirar endavant en contra de l'opinió majoritària dels sarrianencs, els quals van sortir repetidament al carrer a protestar, tal com es pot comprovar consultant els diaris de l'època. Els sarrianencs no podem celebrar un fet tan negatiu de la nostra història.

Darrerament, han tingut lloc diversos actes i conferències sobre el centenari de l'annexió de Sarrià a Barcelona. També s'han publicat articles i algun llibre. I mentre la majoria dels sarrianencs es mostra contrària a la pèrdua de la seva independència, alguns polítics amb visió centralista encara defensen aquella annexió. L'Ajuntament de Barcelona ha intentat imposar el relat de les suposades bondats de l'annexió, però no se n'ha sortit. La memòria dels pobles té una vida llarga, i encara que els que van viure en directe aquells fets ja no hi siguin, els seus descendents, sí.

Els defensors d'aquella mesura pertanyen, majoritàriament, als partits unionistes de l'estat els quals, i no és per casualitat, també defensen la celebració del "Dia de la Hispanidad". A Sarrià, en canvi, no hi ha res a celebrar, ja que amb la pèrdua de la seva independència Sarrià també va perdre una part de la seva identitat, i de la seva capacitat de decisió. El resultat de tot això és que avui en dia a Sarrià no es pot decidir gairebé res sense el permís previ dels polítics centralistes que tenen el despatx a la plaça de Sant Jaume.