Maltractaments a la mili

La setmana passada TV3 va emetre un reportatge molt interessant sobre les tortures físiques i psicològiques que patien els reclutes quan el servei militar a la pàtria del país veí era obligatori. A mi també em va tocar anar a la mili, però la diferència és que no vaig patir tortures de cap mena, ja que no vaig anar mai a una caserna.

Ara bé, vaig ser sotmès a maltractament psicològic per part de qui lluïa més galons i estrelles que jo, que no en lluïa cap. Mai em van dir que jo era un conejo com explica el reportatge, em deien que jo només era un bulto, i tot el que aquest mot representa. Bé, per ser més precís, amb aquella facilitat que tenen alguns militars per expressar-se, ells deien burto.

Els gairebé tres mesos de campament els vaig passar al Centro de Instrucción de Reclutas (CIR) de San Clemente de Sasebas, un poble de l’Alt Empordà que ara es diu Sant Climent Sescebes. Tot i que posteriorment he passat a prop de Sant Climent, al poble no hi he tornat a posar els peus mai més. No tinc cap bon record d’aquella època de la meva vida. Durant la meva estada al campament no em van ensenyar res que em fos d’utilitat, i sí un munt de coses per oblidar.

El meu màxim interès durant la setmana era intentar passar desapercebut per evitar que em castiguessin sense poder baixar a Barcelona el divendres per passar-hi el cap de setmana, i poder desconnectar, així, d’un món que no era el meu. I me’n vaig sortir amb nota, no em van castigar mai.

Segurament va ser llavors, per exclusió, que em vaig convertir en independentista. El meu plantejament mental va ser molt senzill: si Espanya era allò que jo veia a Sant Climent i que aquells uniformats armats em volien transmetre, ser espanyol no em generava cap atractiu. Cap ni un.