Invertir amb garanties

(Article original publicat el 29/11/2024 a La Veu de l'Anoia, núm. 2202, pàg. 2)

Hi ha qui creu tenir dret a imposar condicions a empresaris i inversors sobre què haurien de fer i què no poden fer amb els seus patrimonis particulars. Ho fan persones que sent incapaces de muntar un negoci propi, no els costa gaire donar consells i lliçons sobre com s’ha d’actuar per tirar endavant una empresa, allò que d’un temps ençà alguns en diuen emprendre. Resulta fàcil decidir sobre el destí d’uns diners que no són propis, i aquí també em venen al cap persones que es dediquen a la política i que no han treballat mai en l’economia productiva.

Els empresaris —és a dir, aquells que arrisquen el seu patrimoni— s’informen bé i després prenen lliurement les seves decisions, sense tutories. Inverteixen allà on els sembla més convenient pels seus interessos, i, evidentment, on creuen que les expectatives de benefici seran millors. Convé recordar que el primer objectiu d’una empresa és el benefici i, també, que les societats avancen gràcies als impostos generats per l’economia productiva.

I tot i aquestes obvietats, sempre hi ha qui es resisteix a reconèixer la llibertat de qui opta per guanyar-se la vida pel seu compte, sense el paraigua d’un tercer, sigui el d’una empresa privada o el d’una administració pública. Fa molts anys, si entraves a treballar a Fecsa, la Seat o La Caixa es deia que ja tenies la vida resolta, però després aquelles seguretats laborals van acabar desapareixent. I si ets funcionari, tens feina i sou assegurats de per vida, però s’ha de respectar que alguns vulguin anar una mica més enllà.

L’inversor accepta el risc que comporta crear una empresa, però amb això no n’hi ha prou, ja que necessita seguretat jurídica i un mínim de garanties abans d’arriscar el seu patrimoni. Durant els vuit anys del govern dels comuns a Barcelona es van desestimar moltes inversions particulars, i això va anar en detriment de la creació de llocs de treball. També resulta imprescindible que l’administració garanteixi una defensa sense esquerdes del dret a la propietat privada. Això no hi va ser durant el mandat dels comuns, i per revertir aquella situació costarà temps recuperar la confiança dels inversors.

Javier Quesada de Luis, CEO de Teknia, ho va dir ben clar: "No vamos a invertir más donde el relato marque que el empresario es el enemigo". Aquest senyor ho va dir en públic. Altres inversors que també ho pensen però no ho diuen en veu alta, acaben desviant discretament les seves inversions cap a escenaris fiscalment més amables i respectuosos amb l’activitat privada.