A Alemanya també hi ha crisi

(Article original publicat el 13/12/2024 a La Veu de l'Anoia, núm. 2204, pàg. 2)
 
La meva experiència d’anys treballant, també, per a companyies alemanyes, em porta a concloure que a Alemanya es treballa bastant més que aquí, i quan dic aquí tant és que ens referim a Catalunya com a Espanya. Els catalans no som bessons dels espanyols, però en alguns aspectes ens hi assemblem força. Per arribar a aquesta conclusió sobre la manera de treballar dels alemanys i la nostra no parlo en termes d’hores de treball presencial d’uns i altres, ja que aquesta dada sempre resulta enganyosa. Convindrem que el fet d’estar moltes hores a la feina no es tradueix, necessàriament, en estar moltes hores treballant.

Aquí, per exemple, hi ha el mal costum de sortir de casa sense esmorzar, i això es tradueix en el fet que a mig matí molts treballadors deixen el lloc de treball i es traslladen al bar de la cantonada, aturant la seva activitat per menjar-se un entrepà. Això sí, sempre hi ha les veus discrepants que consideren que, amb una consideració sindicalista dels horaris laborals, el temps d’esmorzar —i de l’aperitiu al migdia— també s’ha de computar com a hores treballades. Amb aquesta argumentació tan tramposa desenfoquem el problema i tendim a minimitzar-lo, ja que avui parlem, repeteixo, en termes de productivitat.

Però, tot i que els alemanys acostumen a sortir esmorzats de casa, allà tampoc lliguen els gossos amb llonganisses. A Alemanya també hi ha crisi. Volkswagen, l’empresa líder del sector de l’automoció, va anunciar fa poc el tancament de tres fàbriques d’aquell país. No es tracta, només, de reduir temporalment la producció i els llocs de treball en espera de temps millors, sinó de tancar definitivament i desmantellar tres fàbriques, o posar-les en venda.

Una decisió empresarial tan dura i irreversible com abaixar definitivament la persiana sempre sap greu, tant pels treballadors en primera instància com pel país que perd pistonada econòmica i industrial. Fins ara no s’han anunciat mesures similars en altres fàbriques que aquest grup té fora d’Alemanya, però tampoc s’han de descartar. De moment, només a Alemanya la mesura representa l’acomiadament de milers de persones, amb la corresponent pèrdua definitiva de llocs de treball.

La mesura sembla, però, raonable. Si estudiem fredament les dades europees de la venda de vehicles i les comparem amb les d’abans de la pandèmia COVID-19, les conclusions són clares: ara es venen menys cotxes que abans i, per altra banda, l’aposta pel cotxe elèctric que semblava qui sap què, a Europa no està donant els resultats esperats.