Per què l’empresari està tan mal considerat?

El nostre és un país on, acabats els estudis, la màxima aspiració de molts joves —sortosament no tots— és passar a formar part del club dels funcionaris públics. Què busquen aquests joves? Busquen, bàsicament, una garantia de per vida de sou i feina, uns objectius que humanament poden ser comprensibles. Cerquen, en definitiva, una seguretat laboral que el món de l’empresa privada no els pot oferir. L'objectiu és trobar una feina amb poques complicacions, i que sempre n’hi hagi un altre per sobre que, arribat el cas, decideixi per ells. A partir d’aquesta comoditat laboral i de la seva ignorància del món empresarial, molts funcionaris es dediquen a criminalitzar els empresaris, com si fossin els dolents de la pel·lícula, quan en realitat són el motor de les societats avançades. Alguns periodistes també compren aquest fals relat, i arriben a l’extrem d’anomenar empresari al senyor Aldama, de la trama Ábalos/Koldo, quan observant una mica la biografia i l’actuació d’aquest personatge, de seguida veus que d’empresari no en té res. Dit això amb totes les excepcions que calguin, que sortosament hi són i és bo que hi siguin.