.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 10 de gener del 2008

Més sobre Sarrià (III)

Em consta que bastants dels lectors d’aquest blog són veïns de Sarrià. Em consta també que la majoria d’aquests lectors sarrianencs no s’han fet encara socis de l’Associació de Veïns de Sarrià. Hem de partir de la base que els interessos particulars dels sarrianencs no només no coincideixen necessàriament amb els interessos generals dels barcelonins sinó que massa sovint són contraposats. Constitueix també tot un símptoma que l’Ajuntament de Barcelona estigui governat pels partits polítics menys votats a Sarrià, i aquesta circumstància tampoc ajuda gaire a defensar els nostres drets com a sarrianencs. Si volem que els interessos particulars dels sarrianencs siguin defensats, si volem que hi hagi algú que se’n ocupi, encara que sigui amb més bona voluntat que mitjans, i a més que ho faci gratis et amore (tinc entès que els membres de la junta directiva treballen de franc), una de les formes de canalitzar-ho és mitjançant l’Associació. Ara mateix no recordo l’import exacte però la quota anual de soci és força assequible, poc més que simbòlica. El local de l’Associació és al número 4 del conegut carrer Canet; allà hi trobareu tots els detalls que necessiteu sobre les activitats que l’associació porta a terme al llarg de l’any i els serveis que ofereix als associats. En fi, de socis de l’Ajuntament de Barcelona ja em som tots, per obligació, fins i tot aquells que potser, si poguéssim, tornaríem als orígens, a l’status polític d’un Sant Vicenç de Sarrià independent de Barcelona, tal com era fa nou dècades. Si amb tot això no en teniu prou i encara necessiteu un altre argument per decidir-vos, aquest any els associats hem recuperat un vuitanta per cent del que vàrem jugar per la Rifa de Nadal, i no és cap secret que amb això de les rifes quan es comença la bona ratxa mai se sap fins on pot arribar. Som ja bastants però encara no suficients els sarrianencs que hem decidit que si volem que el nostre barri no és deteriori encara més una bona via passa per canalitzar les nostres inquietuds mitjançant l’Associació de Veïns de Sarrià.