Seguint amb el que dèiem abans d’ahir, fa uns dies en Sala i Martín, després de qüestionar alguns aspectes relacionats amb el reciclatge de la brossa, va acabar així el seu article de LV:
“Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene derecho a practicar los rituales que crean que mejor les acercan a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, paganos o medioambientales. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas. Garantizar nuestra libertad manteniendo la separación entre estado e iglesia (y eso incluye a la iglesia medioambientalista) es mucho más importante para nuestro bienestar que la separación de la basura.”
També fa pocs dies i en un estil totalment diferent, en Sostres va deixar-nos la seva particular definició de la ciutat de Barcelona:
“Barcelona és un transsexual que va en bicicleta a una manifestació contra la guerra, i que pel camí es pixa i es caga enmig del carrer i si va a l’Ajuntament li donen gratis el paper de vàter.” Per cert, un dels seus lectors li va contestar: "Sostres, és pitjor del que dius: a l'Ajuntament ni tan sols li donen paper de vàter, que s'han de tallar molts arbres per fer-lo".
La meva contribució al tema d’avui es limita a reproduir les provocacions del Xavier Sala i Martín i del Salvador Sostres. Cadascuna en el seu estil, crec que són més que suficients.
Abans d'acabar, em ve de gust aclarir un parell de coses: 1) que tot i no estar-hi al cent per cent d’acord, a casa reciclem la brossa seguint les normes del nostre ajuntament; 2) que per Barcelona ens movem bàsicament a peu i en transport públic, a vegades en vehicle privat a motor, però mai en bici.
“Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene derecho a practicar los rituales que crean que mejor les acercan a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, paganos o medioambientales. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas. Garantizar nuestra libertad manteniendo la separación entre estado e iglesia (y eso incluye a la iglesia medioambientalista) es mucho más importante para nuestro bienestar que la separación de la basura.”
També fa pocs dies i en un estil totalment diferent, en Sostres va deixar-nos la seva particular definició de la ciutat de Barcelona:
“Barcelona és un transsexual que va en bicicleta a una manifestació contra la guerra, i que pel camí es pixa i es caga enmig del carrer i si va a l’Ajuntament li donen gratis el paper de vàter.” Per cert, un dels seus lectors li va contestar: "Sostres, és pitjor del que dius: a l'Ajuntament ni tan sols li donen paper de vàter, que s'han de tallar molts arbres per fer-lo".
La meva contribució al tema d’avui es limita a reproduir les provocacions del Xavier Sala i Martín i del Salvador Sostres. Cadascuna en el seu estil, crec que són més que suficients.
Abans d'acabar, em ve de gust aclarir un parell de coses: 1) que tot i no estar-hi al cent per cent d’acord, a casa reciclem la brossa seguint les normes del nostre ajuntament; 2) que per Barcelona ens movem bàsicament a peu i en transport públic, a vegades en vehicle privat a motor, però mai en bici.
