.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 3 de novembre del 2009

Lliçons morals i d’un censor amb sou públic

Saül Gordillo és el director d’una empresa pública catalana que ara mateix depèn políticament d’Esquerra. En defensa dels seus legítims interessos polítics, Gordillo segueix impartint lliçons morals des del seu blog, i combina aquesta tasca amb la censura de determinats comentaris que alguns dels seus lectors li fem arribar de tant en tant. Jo puc entendre que no li agradi que alguns ciutadans que contribuïm a pagar-li el sou discrepem de les seves opinions. Però ja em costa més d’acceptar que una persona amb sou públic com ell resolgui les crítiques educades tirant pel dret, és a dir, silenciant els discrepants, encara que ho faci des del seu blog personal. Mort el gos morta la ràbia; mort el crític morta la crítica, aquesta deu ser la filosofia del senyor Gordillo. Dit això, dic també que té tot el dret de censurar-nos, exactament el mateix dret que tinc jo d’explicar-ho.

Dimecres de la setmana passada Gordillo va publicar al seu blog un article on parlava de les primeres reaccions de la classe política sobre l’assumpte de les detencions d’uns polítics i d’uns expolítics fetes el dia abans per la Guardia Civil per ordre del jutge espanyol Garzón. Una de les coses que deia Gordillo és que “Puig (CDC) hauria de fer més cas a Zaragoza (PSC)”, deixant d’aquesta manera molt clar quin és el seu referent. Deia també que “el PSC ha sabut reaccionar”, i es referia a unes paraules de compromís de José Zaragoza, també conegut com el cuiner de Nicaragua, dient que al seu partit “no hi ha lloc per a gent d’aquesta”.

Atenent a la possibilitat que ens ofereix el seu blog de comentar els seus articles, jo li vaig deixar un missatge que deia textualment el següent:

"Està be defensar el tripartit i els seus membres ja que el teu sou depèn d’ells però penso que quan dius que "el PSC ha sabut reaccionar", simplement per unes declaracions de José Zaragoza, t’oblides que, mentre no es demostri el contrari, tots els detinguts d’ahir són innocents, de la mateixa manera que també és innocent el senyor Millet. En canvi, a un condemnat en ferm per delictes similars, Josep M. Sala, el PSC el va nomenar secretari de formació i es va reincorporar a l’executiva del partit tant bon punt va sortir de la presó. Amb això vull dir que les declaracions de Zaragoza dient que al PSC no hi ha lloc per a gent d’aquesta s’han d’agafar amb molta prudència. De moment, “gent d’aquesta” es troba còmodament instal·lada a la direcció del seu partit."

Evidentment aquest comentari va ser censurat per Gordillo, i dic evidentment perquè no és pas la primera vegada que això passa i ja no em ve tant de nou. En quedi, però, constància; un cop més.

8 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Molt ben denunciat, Miquel, felicitats!

Anònim ha dit...

Per mi com si la rabia ni existis, perquè el gos ja el vaig enterrar fa temps. No em cal matar-lo, com fa en Gordillo amb el que no li agrada.

Jordi Roca ha dit...

Per l'esquerra, la realitat no existeix, tot són percepcions. L'important no és que tinguin gent condemnada a la direcció del partit com a homenatge a la reinserció dels delinqüents. L'important per l'esquerra és que pensen, senten, viuen, pateixen, festegen que no tenen corrupció a dins.
I si goses dir-los-hi i en un comentari poses negre sobre blanc les seves misèries, trenques la percepció. La realitat segueix sent la mateixa, però si trenques la percepció, cagarel·la.
És per això que et censuren els comentaris i, si et despistes, t'esborraran de les teves fotos de la boda.
Quan t'enfrontes a l'esquerra no ho fas contra objectivitats, ni contra números, ni contra gràfiques; ho fas contra percepcions, canvis de realitats, propaganda i mentides.
Fantàstica entrada, Miquel.

Galderich ha dit...

Ha, ha... no m'estranya que et censurin!
Per una altra banda has de pensar que el PSC té certs remordiments de conciència amb en J.M. Sala perquè els va servir de boc expiatori...
El problema és la hipocresia de tots els partits.
Malgrat tot, si vols que en Gordillo publiqui els teus comentaris intenta no recordar-li que tu (nosaltrs) li pagues el sou, això els ofèn!

Toni Rodon ha dit...

Miquel,

No dic que no tinguis raó, però diria que el malinterpretes en el text. Conec en Saül personalment i no crec que això que diu vagi per on apuntes...

Toni

Miquel Saumell ha dit...

Clara,
De res, tot i que molt em temo que la meva denúncia no servirà per canviar aquestes actituds.

Ramon,
El mateix et dic.

Jordi,
Moltes gràcies per l’adjectiu que dediques a la meva entrada, feia temps que no em posaven aquesta nota. Però potser convindràs amb mi que amb intensitats similars la teva teoria es podria aplicar igualment a altres partits de l’arc parlamentari doncs en aquest país ningú té el monopoli de la censura. Gordillo censura alguns comentaris rebuts al seu blog, això ja ha quedat clar, però ja que estic contestant a un prohom del PP et diré que la mateixa Alícia Sánchez-Camacho (a qui potser coneixes) els censura tots, no en deixa passar cap ni un, i també queda lleig. Queda dit.

Galderich,
T’agraeixo el consell però si és veritat que nosaltres ajudem a pagar el sou de Gordillo via impostos, i ho és perquè ell cobra del pressupost públic, no veig perquè m’hagi d’abstenir de recordar-ho sempre que ho consideri oportú. I mira, què vols que et digui, si Gordillo no em publica els comentaris corre el risc que jo ho expliqui. Ell sabrà què li interessa més.

Toni,
Potser no, però el resultat és el que és.

Vida quotidiana ha dit...

Miquel...hi ha moltes hipoteques per pagar (mai millor dit)...

Miquel Saumell ha dit...

David,
I tant que sí!