.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 22 de juny del 2010

El tir per la culata

Les coses es poden forçar però només fins a un cert punt, i si es forcen més del compte hi ha el perill que es trenquin. La comissió parlamentària que investiga el cas Palau ja va començar de forma matussera degut a l’escandalosa limitació imposada pels socialistes dels temes a tractar i les persones a convocar. Aviat va quedar clar que l’objectiu d’aquella comissió quedava limitat exclusivament a allò que pogués perjudicar Convergència, sense entrar en altres aspectes del negoci on cada dia que passa sembla més clar que també hi pot haver gent del partit del govern emmerdada.

S’intueix que als socialistes tot plegat els acabarà esclatant a les mans i una de tres, o acaben amb aquesta farsa, o es replantegen l’abast de la comissió des d’un bon principi, o sortiran més escaldats ells mateixos que el partit al que des d’un bon principi pretenien castigar. Així com l’altre dia va ser notícia de portada l’entrada del lladre Millet a la presó potser aviat llegirem que en aquest afer també queden imputats uns altres protagonistes. Diguem-ho clar, per que hi hagi tràfic d’influències hi ha d’haver governants susceptibles de tenir-les i treure’n profit, i tractant-se de la Generalitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona aquests quasi que només poden ser de l’òrbita socialista.

Resulta molt curiós que totes aquestes consideracions no se les fessin ells mateixos abans de decidir tirar endavant aquella forçada comissió parlamentària. Els socialistes han demostrat tenir molt poca visió de futur ja que ara els pot sortir el tir per la culata. And last but not least, una consideració final: segons la llei, les comissions parlamentàries són per fiscalitzar el govern, no l’oposició. Alguns semblen haver-ho oblidat.

7 comentaris:

Dani ha dit...

Jo només sé que en la situació en la que es troba la majoria de la població és vergonyós el comportament de la nostra classe política.
L'altre dia vaig estar mirant un ple de l'Ajuntament de Barcelona i se'm queia la cara de vergonya. No fan més que acusar-se els uns als altres i fan servir arguments tan puerils com "em fa gràcia que vostè em critiqui per això quan vostè també ho fa o ho ha fet". Quina diferència hi ha entre això i el "ell ha començat, ell també em pega" dels nens que es barallen al pati?

Els endolls personals i la corrupció dins els partits és vox populi. El que haurien de fer és modificar la llei de manera que no sortís a compte arriscar-se a fer aquest tipus de coses...

Només sé que la gent normal i corrent, que no estem afiliats a cap partit i que estem molt lluny de remenar les cireres, estem una mica farts de tot això...

Després ens vindran a dir que els votem i que exercim la única possibilitat de participació ciutadana que pel comú dels mortals només se'ns concedeix un cop cada 4 anys en favor d'un o altre xorisso...

Jo m'ho estic replantejant... potser cap d'ells s'ho mereix...

Miquel Saumell ha dit...

Dani,
100% d'acord amb el teu comentari.

Anònim ha dit...

Voler circumscriure la comissió només al presumpte finançament irregular de CDC és, també, enganyar a la ciutadania. Tenim el dret a saber-ho tot. Aquí s'ha jugat amb diners nostres i hem de saber qui ha actuat de forma irresponsable i demanar-li les conseqüents responsabilitats.

Anònim ha dit...

Entre els que semblen haver oblidat, o potser mai han sabut, hi ha els mitjans de comunicació que tenen desenes de periodistes cobrint aquesta notícia i no sembla que coneixessin una cosa tan simple i lògica com aquesta. Quin quart poder que tenim, mare meva!!!!

Sarrianenc

Miquel Saumell ha dit...

Albert,
I per sobre de tots els drets tenim el dret a que no ens robin.

Sarrianenc,
Segurament una part de la culpa és nostra per consumir uns mitjans de comunicació tan poc seriosos.

Clidice ha dit...

el pitjor és que, demostrat com s'està demostrant que tots, sense excepció, han ficat mà a la caixa, ara que la població no tinguem la temptació de buscar un "pare de la pàtria" que ens ho arregli. Volem saber com funciona la població, premsa inclosa? només cal veure els assajos, les eleccions a can Barça. Votarem al peix al cove i cridarem: "president! president!" i la premsa ens ho farà creure tot, una vegada, i una altra, i una altra, i una altra ...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
És una bona comparació.