La gran crisi del PP espanyol que s’ha tancat en fals aquesta nit difícilment afectarà la seva franquícia catalana. A Catalunya el PP ja fa temps que no pinta res, i aquesta irrellevància passa en bona part per culpa d'ells mateixos. Quan la corda s'estira més del compte hi ha el risc que es trenqui, i d'aquí prové el divorci més que evident entre el PP i la societat catalana. De tant en tant he publicat reflexions sobre aquest partit, i si ara rellegeixo les publicades els últims quinze anys, constato que ben poc ha canviat, i si ha canviat ha estat sempre a pitjor. I pitjor pel PP vol dir, a ningú se li escapa, millor pels catalans independentistes, que avui en dia ja constitueixen una majoria consolidada. Si teniu dubtes, els resultats electorals us els esvairan. Però per a la gent desmemoriada, sempre va bé fer una mica de balanç. Podem començar per la presidència de la Generalitat, que el PP no l'ha ensumat mai. Les presidències de les quatre diputacions i de la quarantena de consells comarcals, tampoc. De les 947 alcaldies de Catalunya, el PP només en té dues, Gimenells i Pontons, amb uns pocs centenars d'habitants a cadascun d'aquests poblets; són els típics llocs on no es vota el partit sinó el candidat. Al Parlament, només tenen tres escons de 135, dels quals dos són provinents del transfuguisme ciudadano. La representació de la franquícia catalana del PP al Congreso espanyol és irrellevant. Aquestes dades ens donen una idea de l'espai que aquesta opció política ocupa a Catalunya. Així que passi el que passi a Madrid (Espanya), a Catalunya no crec que canviïn gaire les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada